Negligència a la zona blava
A l’esquerra, la multa que va rebre Torres. A la dreta, un dels parquímetres que no funcionaven.
SR. DIRECTOR:
Llegint la notícia del passat dia 10 en què el ciutadà Sergi Torres denunciava abús per part de la Paeria al multar-lo per manca de tiquet de zona blava quan cap parquímetre funcionava, m’he decidit a explicar un cas similar.
Aparcat a prop de la Facultat de Lletres de Lleida vaig disposar-me a pagar la zona blava, el parquímetre no funcionava. Quan vaig mirar de trobar-ne un altre, l’agent controladora núm. 5.029 ja m’havia multat. Vaig instar-la que anés a revisar la màquina i ella, sense ni aturar el seu pas, va dir: “La màquina funciona perfectament.”
A l’endemà em vaig dirigir a l’OMAC (Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà) per introduir la meva reclamació sense cap esperança. La resposta de l’Ajuntament va ser desestimar el meu escrit, esgrimint, entre altres arguments, “que el testimoni d’un particular (l’agent sancionadora) és una prova legítima encara que no tingui presumpció de veracitat reconeguda”. Em pregunto, doncs, per què el testimoni de l’agent, que és un particular i no va voler revisar el funcionament del parquímetre, és més valuós que el meu testimoni, que també soc un particular? Quina presumpció de veracitat té més reconeixement? Com es poden denunciar aquestes conductes negligents per part dels controladors?
Espero que la sanció del ciutadà Sergi Torres sigui retirada i que se segueixin denunciant els abusos que la Paeria fa amb l’administració de la zona blava.
