Resposta a Bea Bonilla

SR. DIRECTOR:

Els sindicats tenen l’obligació de combatre les injustícies que es viuen a l’àmbit laboral i vetllar perquè es compleixin els drets dels treballadors. És cert, subscric plenament aquesta afirmació, com no podria ser d’altra manera. El que no puc compartir amb vostè és la seva manera d’actuar, la de denunciar de forma sistemàtica davant dels organismes de treball i de la justícia. Aquest modus operandi mostra el seu fracàs negociador i la seva incapacitat de buscar alternatives per signar un bon acord que beneficiï totes les parts. Però vostè ha escollit el camí de la confrontació.

Al seu article parla de forma eloqüent que la seguretat no és un joc –algú ha dit mai que ho fos?–, però la seva petició real a la mesa de negociacions no era aquesta, sinó reclamar uns vestidors nous amb dutxes i banys al magatzem municipal. Sobre aquesta qüestió ja el vam informar que intentaríem fer millores abans d’acabar el 2019, però que, segurament, era necessari fer una modificació de pressupost. Ningú els va dir que no. Però tornem a les millores dels treballadors públics de l’Ajuntament d’Almacelles. És una millora d’equiparar des de l’any 2004 funcionaris amb laborals a iniciativa del govern municipal? És una millora adquirir nous vehicles climatitzats per millorar el treball? És una millora impulsar els horaris d’estiu de 8 a 14 h, quan el conveni vigent no recull en absolut aquesta possibilitat? És una millora que tots els divendres a l’hivern puguin acabar la jornada laboral una hora abans a la tarda? És una millora buscar i oferir-los cursos per millorar la seva formació professional?...

I ara anem a la qüestió de fons, a la qual vostè es refereix veladament, la del treballador que va resultar ferit perquè un camió va arrossegar una placa i el va colpejar. Perquè la realitat és que el treballador no va caure de dalt d’un mur –com afirmen vostès–, sinó que l’accident el va motivar una planxa d’encofrar que es va desenganxar de la grua d’un camió extern a l’Ajuntament. Els accidents són evitables? Pràcticament tots, sí. De fet, tots els membres de les brigades disposen dels seus Epis i la formació corresponent en seguretat laboral que marca i exigeix la llei, però, com també sabrà, de vegades, la fortuna no està de la nostra part. No tot passa per negligència i desídia.

Tampoc és cert que el treballador estigués 20 dies a l’UCI –només la meitat, afortunadament– i ara, tot i que continua ingressat a l’hospital Arnau, ja està en fase de recuperació en aquest hospital. I ho puc assegurar perquè, òbviament, l’he anat a visitar, una cosa que crec que vostès no han fet, ni per cortesia ni per interès. Per acabar, només dues reflexions. Hi ha una cosa amb què sí que estic d’acord amb vostè: els drets laborals són un dels pilars sobre els quals se sosté una societat, la nostra. Per això, m’entristeix especialment que es refereixi a mi com a “exdelegat sindical”, en lloc d’esmentar que porto 25 anys com a afiliat d’UGT.

També fa referència a un “inexistent Pla d’Igualtat”, per la qual cosa hem de suposar que els representants sindicals del consistori no el deuen haver informat que en disposem d’un des d’aquesta primavera. Potser no ho hem publicitat, però li asseguro que està aprovat, després que s’elaborés amb el suport del Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida, als qui aprofito ara per agrair públicament la seva col·laboració.