Les eternes oblidades
SR. DIRECTOR:
Em dic Anna. Sóc alumna de segon de Batxillerat de l’IES Ronda de Lleida i, com tots els alumnes de batxillerat de Catalunya, m’enfronto al repte de presentar el meu TDR (Treball de Recerca). El primer que cal fer és triar un tema que t’agradi i que creguis que et pugui servir d’alguna cosa en el futur, també pensar on i com trobar els recursos i la informació, treballar el tema al llarg del cicle i, finalment, extreure’n unes conclusions i exposar-lo en públic. Però no hauríem de quedar-nos només amb les conclusions i la nota que ens posin. Qualsevol TDR hauria de tenir com a objectiu final una aportació a la societat en què tant lluitem per canviar-la. Potser l’hauríem d’anomenar de “Recerca” i “Acció”. Jo volia afrontar un tema relacionat amb el feminisme i la igualtat i que fos un tema lligat amb la meva ciutat, Lleida. Després de donar-li molts tombs amb la tutora del meu projecte i amb la meva família i valorar la informació de què podia disposar, ha sorgit el TDR amb títol Les eternes oblidades als nostres carrers. En el treball intento evidenciar l’absoluta injustícia que la dona ha sofert a tots nivells en la història de la nostra societat a través de l’anàlisi de la seva presència en els noms dels nostres carrers. En el meu treball he pogut constatar que dels 1.210 carrers que hi ha a Lleida, tan sols el 7% porten nom d’alguna dona que per la seva virtut, saviesa, coneixement o mirada i valentia política ha merescut el reconeixement de la nostra ciutat en forma de placa en un carrer o plaça.
Vivim en un segle i en una societat en què la igualtat comença a treure el cap a través de les lleis i els drets, però no podem negar l’evidència que el masclisme continua existint i que, com a societat i també com a ciutat, devem una disculpa a totes aquelles dones que molts cops han estat silenciades o amagades darrere un home o un pseudònim, que van canviar el món i mai se les ha tingut en compte. La històrica distinció entre la vida a l’espai públic, reservat pràcticament als homes, i el privat, reduït a l’àmbit de la llar i la família i reservat a les dones, ha mantingut limitada la participació social d’aquestes, arribant a ser aquesta discriminació tan universal i mantinguda en el temps que molts consideren “natural” (algunes mentalitats instal·lades en el passat i que últimament afloren, encara ho consideren així) que les funcions de les dones quedin limitades a l’àmbit de la llar i la família; discriminació que continua vigent malgrat que les lleis han canviat a favor de la igualtat, però no pas els costums ancestrals de molta gent. Si de la presència de la dona en un àmbit tan concret i local com els noms dels carrers d’una ciutat com Lleida ja se’n pot desprendre aquesta conclusió, molt més es percep en àmbits més globals com la feina, la política, les ciències, les arts, etc. En definitiva, la plena igualtat de les dones estarà permanentment en perill mentre els drets polítics siguin simplement formals. És per això que m’agradaria demanar a l’Ajuntament de Lleida, i molt especialment al seu màxim responsable, l’Excm. alcalde de Lleida, Sr. Miquel Pueyo, que treballi amb valentia a favor d’aquesta igualtat fent una aposta real per assolir-la en els noms dels carrers de Lleida, i retornar a tantes i tantes dones, eternament oblidades, el reconeixement que mereixen tenint-les presents i desitjant que en un futur proper puguem estar orgullosos de vestir els nostres carrers amb els seus noms i fer de la nostra ciutat un exemple.
