Carta al meu estimat Conseller d'Educació
SR. DIRECTOR:
Volia agrair-li des del fons del meu cor la seva meravellosa rebuda a la ciutat de Lleida, preocupant-se per l’assignació d’un centre per a la meva filla; ella està molt contenta perquè gaudeix de més dies de vacances esperant ser acceptada en un institut (li dono les gràcies de la seva part també). M’han derivat a un centre concertat religiós amb germanes, mare superiora i quota mensual, tot inclòs. Lamento no haver comunicat que vaig permetre a la meva filla veure la pel·lícula La Monja i des d’aleshores pateix un trauma sever cap a elles. Error meu.
Vaig tornar a acudir al Departament d’Educació amb l’esperança que poguessin rectificar (il·lusa de mi) i enviar-la a un centre públic. Una pena que la meravellosa dona estigués en els seus dies (cosa que entenc, a mi també em passa). Em va dir que si m’han derivat allà és perquè no hi ha places en cap de públic i que no hi ha absolutament res a fer (visca l’elecció lliure dels pares per escollir els centres d’estudis dels seus fills). La qüestió és que se’m va ocórrer atansar-me al centre públic més proper al meu domicili i ohhh!, sorpresa!, cinc places estaven disponibles, però resulta que han de ser vostès els qui m’hi remetin. Així que retorno al Departament d’Educació (agraeixo que els complaguin tant les meves visites) i, una vegada allà, m’envien a l’OMAC per fer un escrit de reclamació (no sé com han sabut que escriure és una de les meves passions, sou la bomba!).
A l’OMAC també superamables, encara que estaven molt nerviosos per si m’enduia el boli (deixi’l a la capseta, on la tauleta de nens). Total, que escric i escric per després donar-me un numeret i dir-li a la persona que em va atendre el que havia escrit. M’han dit que quan es reuneixin em donaran una resposta. Jo, des d’aquí, vull dir-los que no vull pressionar, la qual cosa quan els vingui bé ja em diran. Que li vindria bé aquest temps per començar a acostumar-se a l’idioma català? Doncs sí, però vaja, que ella feliç. Doncs això, que els envio una enorme abraçada per la seva celeritat en la integració dels xavals, segur que Déu els ho pagarà i les germanes superiores també.
