Obert tot l'any

Sr. Director:

El cap de setmana passat Lleida ha celebrat l’Obert Centre Històric. En aquest text, intentaré desfilar per què no hi estic a favor –tot i haver-hi participat i haver-ne gaudit, naturalment–.

Comencem pel nom del suposat barri. Centre històric és un neologisme que aplega diferents barris de Lleida, originàries parròquies o altres –sense ser-ne especialista més enllà d’interès pròpiament de ciutadana–: Sant Andreu, Jaume I, Democràcia, Sant Martí, Sant Llorenç, carrer Major, Sant Antoni, Santa Teresa i Santa Clara, etc. Per tant, tot el que sigui aplegar-los per diferenciar- los de la resta de la ciutat, no em sembla prou “obert”, a més d’intencionadament maliciós. Voldria que algú que en sàpiga més em corregís.

Què entenc el 2019 per centre històric, doncs? Tots els carrers, parròquies i barris de dins de les antigues muralles de Lleida, he arribat a mig concloure. I que en el darrer mig segle s’han vist afectats per una degradació urbanística i social a cop de desproveir-los d’equipaments, habitatges, infraestructures i, en definitiva, les cures i atencions que qualsevol àmbit en risc mereix d’una administració pública.

Per disfressar totes aquestes llargues faltes de consideració d’una zona de la ciutat que, lluny d’haver estat oblidada, ha estat portada volgudament a l’enguettament, ara ens inventem l’Obert: un parc temàtic. Un maquillatge efímer. Un fer veure que els carrers més cèntrics i antics de la ciutat són només per passejar- nos-hi un dia l’any amb voluntat festiva.

Com a veïna d’un d’aquests carrers, no estaré mai a favor de les flors que no fan estiu fins que deixi de sentir expressions com ara “ai, no hi havia passat mai, per aquí!” o “no sabia que aquí hi havia un bar” o “al carrer Major hi viu gent?”; o fins que veïnes del barri de Cappont pugin al carrer de Balmes per Cavallers, i no vagin a fer el tomb per la rambla d’Aragó. Volem que tota la ciutat i tot l’any passegi pel seu centre perquè resulta, si no ho sabíeu, que està obert tot l’any