Carrincló

SR. DIRECTOR:

D’origen gitano, aquest concepte tan prodigat a la nostra terra no deixa de suscitar certa confusió i controvèrsia, segurament motivada per la diferència de significat que té entre Lleida i la resta de Catalunya. Al marge de precisions acadèmiques i disquisicions semàntiques, la immensa població lleidatana entén per carrincló aquella persona alegre i jovial a qui li encanta el folklore local, principalment el garrotín de Lleida, que li va la marxa i sol assistir a actes musicals d’aquesta classe encara que pugui agradar-li també un altre tipus de música, o sigui, aquell personatge amb matís bohemi que quan té la sensació que sonarà la rumba catalana, cap allà que va i és capaç d’improvisar i deixar anar diversos apariats consolidant i ampliant el patrimoni del garrotín lleidatà.

Aquesta realitat xoca frontalment amb allò que s’entén per carrincló fora de la nostra província, completament pejoratiu, ja que ve a significar una persona amb falta de distinció, demodé, ridícula, carrinclona, etc., la qual cosa no ens estranya del tot, ja que hi ha altres paraules com per exemple murri i meuca amb significats diametralment oposats en la nostra geografia. Per murri a Lleida s’entén una persona introvertida, insociable, sosa, malhumorada, etc. I en canvi a la resta de Catalunya significa una actitud múrria, eixerida i astuta. La majoria de lleidatans per meuca entenem una dona pàmfila, i en català sense traducció literal bleda, figaflor, beneita, etc. Mentre que fora d’aquí té el claríssim significat d’una prostituta.

Així doncs, pot haver-hi el cas d’un perfil de persona de bon caràcter, amb amplitud de mires, que exerceix la seua feina o professió dignament i amb eficiència, i que entre les seves aficions la principal sigui la de ser un autèntic carrincló però, és clar, en la versió lleidatana, per suposat.