En política no tot s'hi val!!!
Sr. Director:
En política no tot s’hi val!!! Aquest és el sentiment de la majoria de veïns de l’avinguda Agustí Ros d’Agramunt. Simplement volem deixar clar que, en l’àmbit polític, encara que es tinguin majories absolutes en un consistori, no tot s’hi val. Si les teniu, deu ser gràcies a molts que us fem confiança i que ara ens heu decebut.
La política anirà per bon camí quan sigui al servei de tot el poble, quan s’escolti els veïns afectats i no s’actuï pensant només a fer actuacions perquè els polítics de torn puguin lluir-les i tancar la boca quan us demanin fer autocrítica i ser capaços de rectificar. Això no hi és al programa electoral? Després d’escoltar els implicats, podríeu haver decidit allò que és millor.
Ens vau convocar en una reunió, després de demanar- vos-ho, de manera precipitada, tot penjant la convocatòria als fanals del carrer per si algun jubilat (aquells que anem més lentament) s’atura i ho pot comunicar als veïns, tal com va passar. De totes maneres, ho agraeixo, perquè de Facebook, que tant diuen que feu anar, jo no en tinc.
Després de la reunió amb alguns veïns (alguns no se’n van assabentar amb tanta pressa), hi ha encara punts a tenir en compte i recordar:
- Es va dir que els tècnics de la Generalitat han dit que fer de l’avinguda Agustí Ros un únic sentit és la millor solució viària per a Agramunt. Aquest informe on és?, on s’ha exposat i qui el signa?
- Es recrimina als veïns no haver anat a mirar el projecte a l’Ajuntament. Qui és el qui es passeja pel consistori esperant veure els projectes que decidiu?
- L’objectiu, segons l’alcalde, és garantir la seguretat dels infants que van a l’escola pública M. Companys, quan al darrere d’aquesta escola, i just també davant d’una altra via principal, hi ha el Col·legi Mare de Déu del Socós, necessari per al poble, per la qual no s’ha estudiat cap mesura de seguretat per als seus infants, és més, s’agreuja la circulació d’aquesta via i aquí no passa res.
- L’Ajuntament ha de vetllar per la seguretat de tots els infants de la vila, no només els que van a l’escola pública, i això és un greuge comparatiu molt greu.
- Quan es pregunta pel balanç d’aparcaments entre els nous i els que s’han perdut, la resposta és un inexacte “no ho sabem, però creiem que, més o menys, fifty-fifty”. No saber- ho, d’entrada, ja és greu perquè després d’haver fet tot l’enrenou que el resultat sigui un fifty-fifty... déu-n’hi-do!
- Al final, la circulació es veu ja augmentada perquè molta gent del carrer es veu obligada a agafar el cotxe per anar a treballar i ha de fer un tomb que fins ara era innecessari.
- Cal dir que era, fins ara, un carrer on se circulava bé, sense dificultat i amb voreres amples. Ara, en aparcar, s’ha d’esperar, fer cua i, quan es carrega i descarrega el portaequipatges, s’envaeix la vorera.
- Si el risc per als nens hi era quan hi havia l’autobús, era tan fàcil com buscar una altra solució com ara posar una zona de càrrega i descàrrega per al bus escolar i s’acabava el problema sense tant enrenou.
En fi, qui mana té el poder, es veu, de decidir sense miraments i sense escoltar els veïns i la gent de la vila. Fer obres d’aquesta mena no és gaire aconsellable. Llàstima!
