Carta al cap de l'oposició de Torrelameu
Torrelameu
Sr. Director:
Sr. José Luis Vázquez, Hem esperat un temps per escriure-li aquesta carta, amb el benentès que ens pensàvem que vindria a demanar perdó, o com a mínim a explicar-se respecte a la Festa que va organitzar el 31 d’agost per al jovent a la Sala. Una festa de joves en què mai van arribar a ser més de 35. Els veïns del carrer Balaguer ja estem acostumats a la festa, vivim totes les que es fan, a part d’algun sopar o altres esdeveniments. I no ens queixem. Però la festa que el Sr. Vázquez va organitzar per als seus amics joves, va ser una altra cosa... La qüestió és que a mesura que avançava la nit, el nombre de persones disminuïa i el volum de la música augmentava. A les 3 de la matinada, quan quedaven unes 12 persones, la música era molt alta. Jo vaig trucar i vaig enviar missatges al Sr. Vázquez per saber a quina hora acabava, o perquè afluixés la música. El motiu era que el meu pare no estava bé i estava a punt de partir una forta crisi d’angoixa, i com que la música anava a més, ell s’angoixava més. Ja vaig dir al Sr. Vázquez que si no afluixava, el meu pare acabaria malament i hauria d’avisar els serveis mèdics. La resposta va ser que va augmentar encara més el volum, i va allargar la festa fins a les 4 de la matinada i sense públic. I per part nostra, el meu pare amb una forta crisi i amb els serveis mèdics a casa, i un posterior ingrés al centre sanitari.
Sr. Vázquez, vostè, que volia ser “l’alcalde de tots” i que tot ho vol fer “junts”, ha d’entendre que, quan una persona gran està fortament patint, i l’avisen que pot sofrir una forta crisi, ha de donar una resposta d’acord amb el que vol representar. La festa era igual acabar-la a les dos, que a les tres, el públic era el que era, i el que ens mereixíem era una petita resposta seva: afluixar la música, tancar les portes, acabar abans... La meva família i jo esperàvem que vingués –com a responsable de la festa– a disculpar-se o donar explicacions de per què no ens va voler fer cas ni donar-nos un cop de mà. Pensem que des de finals d’agost ja han passat prou dies. Ara entenem que vostè prefereix més dir les coses a través dels diaris, amb cartes als directors i queixes. És la seva manera de tenir el protagonisme que al nostre poble no té. Per aquest motiu hem triat el mateix canal que vostè fa, escrivim al director perquè vostè quedi assabentat que la seva actitud deixa molt a desitjar si vol preocupar-se pels veïns del poble, si vol ser alcalde. Per això només és un cap de l’oposició (sense desmerèixer els caps d’oposició d’arreu, parlo pel nostre).
I per acabar, ja no cal que vingui a casa nostra.