Jutjat de família
SR. DIRECTOR:
M’agradaria preguntar-los com explicaran als meus fills que faci més de quatre mesos que no poden veure el seu pare, sense poder comunicar-s’hi tampoc per telèfon. No parlo ja dels meus drets com a pare, que no en tinc cap, sinó dels drets d’uns nens a percebre cures, atencions i educació per part dels dos progenitors.
Des que van nàixer vaig compartir totes les seves cures perquè crec en la igualtat i perquè em sortia fer-ho, banys, sopars, nits sense dormir, malalties, portar-los al col·legi, les seves tasques, al metge, etcètera, fins que un dia es traslladen a una altra comunitat i es posen a viure en una autocaravana els mesos més freds de l’any. No hi estic d’acord i interposo una denúncia, motiu pel qual la mare dels meus fills decideix prohibir-me les visites i el contacte amb els nens. Es tracta de demanar mesures urgents, però ses senyories no ho veuen així, passen els mesos, tot un curs escolar. A una setmana del judici, ella sol·licita advocat d’ofici, aconsegueix retardar el judici quatre mesos, l’hi deneguen i ara diu que la nova data tampoc no pot ser, la seva advocada té un altre judici aquell mateix dia... Jo mentrestant no els veig, no els sento. Ho intento tot absolutament. Vaig al jutjat de Lleida, a la secció de jutjat de família, un munt de dibuixos pengen en aquestes parets, recordant els drets dels nens, però quan els pregunto què s’hi pot fer... la resposta és “res”, que ells no hi són per posar denúncies, són informadors de processos judicials, que parli amb la meva advocada... llavors, qui defensa els drets dels menors? És necessari tant personal per a tan poca funció? Sens dubte que no. Em diuen que entenen la meva situació, com si a mi m’importés si l’entenen o no.
Els menors tenen drets, ho diuen els seus propis dibuixos penjats! Sento molta impotència i tinc poca esperança que la justícia actuï, però recordin que un dia els meus fills sabran que la justícia a Lleida va permetre que no em veiessin, ni a mi ni a tota la seva família paterna, avis, cosins, oncles...
