L'acompanyament, la millor 'químio'

SR. DIRECTOR:

–Bon dia!– ens hem dit l’un a l’altre. La veritat és que no fa gaire bona cara i l’he vist més tallat, cosa estranya en ell; és clar, en aquestes circumstàncies... No ha parlat gaire, més aviat m’ha deixat fer; de fet, li he explicat tot el que jo he volgut i ell m’ha escoltat estoicament, assentint amb el cap, interessant-se en algun punt, però sense jutjar-me. Jo l’hi he agraït, però. La veritat és que en tenia ganes, volia buidar el pap, explicar-li que tot allò se’m fa costa amunt, que hi ha moments en què tinc por, que no suporto que em compadeixin i que vulguin convèncer-me que tot allò no serà res.

Després d’una bona estona plegats, el meu amic se n’ha anat. Jo m’he quedat sol a l’habitació de la planta d’Oncologia. Em sento millor –malgrat l’amarg regust de la quimioteràpia–. Compartir tot allò que m’inquietava m’ha alliberat. Aferrar-li la mà m’ha obert el cor.

Abans de marxar, el meu amic m’ha fet un somrís. Jo l’hi he tornat. Aquest dijous, l’Oncolliga inicia la campanya 2019 “Una flor per a un projecte”, enguany dedicada a l’acompanyament de persones afectades de càncer. Els recursos obtinguts s’adreçaran a la compra de 28 butaques per a pacients i acompanyants de la planta d’Oncologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.