La sentència del procés

SR. DIRECTOR:

Amb la sentència sobre el procés, jo no sé si s’ha impartit justícia, ja que la justícia, com tot el que pensem, sentim i fem en la nostra vida, incloent-hi les proves presentades per l’acusació i les al·legacions contràries que han mantingut les defenses dels encausats, està travessada pel màgic i misteriós món de la nostra intel·ligència emocional. Des del meu punt de vista, no hi ha res més injust que buscar per a una qüestió política una solució en la justícia. Perquè, si és així, si de veritat creiem en la justícia, aquesta ha de ser igual per a tothom i ningú, per molt alt càrrec que ocupi o exerceixi, quan suposadament hagi comès un delicte no pot quedar-ne exclòs; ja que, altrament, deixa de ser justícia. L’únic que ara espero com a ciutadà és, almenys, que l’Executiu o a qui correspongui tingui un mínim de sentit d’Estat i pugui promoure un indult o alguna cosa per l’estil, ja que, si es fa d’una altra manera, la justícia impartida amb la sentència del procés es tornarà, per a molts ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya, en pura crueltat.