Atenció amb els Mossos

SR. DIRECTOR:

El motiu de la present és el comentari d’un Policia Nacional concentrat. Va ser el següent: “No s’estan adonant que entre uns i altres cremaran els Mossos, i una policia cremada socialment és molt dolent. Ells estan donant la cara i a ells els la foten els manifestants i els polítics.” Si ho analitzem, és molt fort. Tant de bo hagués pogut dir-li al policia nacional que només els faltava això, com si no en tinguessin prou amb la divisió interna per les ideologies. No aprofundiré en el tema per com d’extens i divers que és, només espero que la societat, els polítics i els seus caps ho pensin una mica. La policia necessita suport en aquests moments. Finalitzo amb una escena que em va doldre com a ciutadà normal. En un dels aldarulls de Barcelona, els policies miraven estàticament les destrosses, barricades, llançaments i vehicles cremats que estaven ocasionant els “manifestants”. No intervenien. En un moment donat i de forma ràpida es van dirigir a les furgonetes policials i van desaparèixer. I aquí és on vaig quedar impressionat, els “manifestants” cridaven, aplaudien crits de joia d’alegria, a la qual cosa la periodista de La Sexta va dir: “Criden en senyal d’haver derrotat a la policia.” Doncs això, el que pugui i sàpiga que raoni, especialment els senyors que són als despatxos.