Sense temps de comiats

Sr. Director:

Lestonnac ja no és el que era. Era família, educació, era afecte, respecte i confiança, amb valors i principis que amb el temps s’han anat perdent. Diuen que la gratitud en silenci no serveix a ningú, com és de ben nascut ser agraït. És per això que vull reflectir amb aquest escrit que, després d’haver- hi cursat part dels meus estudis, vaig seguir els passos del meu pare José Barroso, el qual va prestar-hi els serveis com a cuiner durant 24 anys. Vaig assumir el mateix càrrec durant 18 anys, 10 dels quals el meu fill es va unir a aquest compromís i va continuar així el seu llegat. Me’n vaig amb el cap ben alt, perquè m’he emportat el millor: el llegat del meu pare, l’ensenyament dels meus professors i professores per ser algú en aquesta vida que s’ha tornat boja, als meus companys/ es, que, malgrat l’adversitat, m’han acompanyat durant tot aquest temps, alumnes i pares que, sense més ni més, m’han aportat més del que esperava, però les formes amb què m’han convidat a sortir crec que no van ser les més adequades i, com diu el refrany, “”, ja que després de tota la meua trajectòria i dedicació al col·legi, crec que em mereixia una mica més. No hi ha paraules per descriure l’agraïment a tots els que m’heu donat suport... Senzillament, gràcies.