Quan les paraules poden fer mal
Un lleidatà perd la visió en un ull per una pilota de goma o foam a l'aeroport del Prat
SR. DIRECTOR:
La senyora D.C. i jo som als antípodes ideològiques. I, tanmateix, respecto les seves idees, perquè les idees i les persones sempre s’han de respectar. Un fet que he trobat a faltar en la carta de la senyora D.C. del 18 d’octubre del 2019. Senyora D.C., no m’agraden les generalitzacions que fa sobre els estudiants que es manifesten, ni el que escriu sobre el referèndum, sobre la sentència i el judici del procés i, en general, sobre el moviment independentista.
No m’agrada el to de menyspreu vers el president Torra quan l’anomena “RacisTorra” o quan parla de “Puchi” per referir-se, suposo, a Puigdemont. Però aquest no és el motiu d’aquesta carta. Tant de bo el fos. En el seu escrit diu “ja saps a què t’exposes quan vas a provocar violència” i, encara més avall, “si no vols pols, no vagis a l’era”. Si es refereix al jove lleidatà que va ser greument ferit a les càrregues policials del 15 d’octubre a Barcelona, li diré que les seves paraules són desafortunades i inadmissibles i que estan mancades d’empatia i de sensibilitat humana. Si es refereix al meu nebot, li diré que aquestes paraules han causat molt de dolor a la família. Les paraules poden fer tant mal com les bales de goma o de foam. El meu nebot no anava a provocar violència. El meu nebot va rebre una brutal agressió que li ha causat danys irreversibles per part de qui l’havia de protegir. Sortosament, hi havia gent meravellosa que de forma altruista el van atendre i van protegir-lo amb el seu cos per impedir més agressions.
Després de més de dues hores d’una espera angoixant, com van poder el van dur a l’hospital, on l’equip mèdic va ser exemplar. El meu nebot és una persona discreta, respectuosa, un estudiant brillantíssim, un noi excel·lent que en cap cas no es mereixia patir el que li ha passat. Tant de bo hi hagués més persones com ell, perquè el nostre futur seria molt millor que el present que tenim ara. El cor se’m trenca quan veig que en cap moment no ha mostrat cap malvolença, ni contra qui li ha provocat el dany. Quan veig que la gran preocupació de la família és proporcionar-li un entorn protector, però malauradament no sempre és possible. Senyora DC., desitjo de cor que tot li vagi bé i que mai no hagi de plorar perquè ningú de la seva família pateixi el que el meu nebot i nosaltres estem patint. I també que mai no hagi d’escriure una carta com aquesta.
