Carta d'una 'indepe' per a Andalusia
Vista de la manifestació a l'avinguda Catalunya
SR. DIRECTOR:
El meu segon cognom és Pérez i els meus molt estimats avis, amb qui em vaig criar, eren del preciós poble de Lucainena de las Torres. Als anys 30 es van veure obligats a emigrar a la recerca de feina. Amb humilitat i esforç van aconseguir tirar endavant la seva família i jo, la seva descendent, orgullosa de les meves arrels, vaig nàixer a la Catalunya que els va acollir.
Estem vivint uns moments de gran saturació i manipulació de la informació. Entenc que per ser imparcials no ens queda cap altra opció que filtrar i filtrar a partir de diferents fonts. Voldria transmetre, perquè així ho sento i és un sentir compartit amb moltíssims catalans i catalanes, que l’odi i la falta de respecte de partits polítics de tots els colors i alguns sectors socials no es correspon amb la realitat. Persones, com jo, amb arrels i amor cap a Andalusia pensem que ningú no té dret a prohibir que la gent expressi les seves opinions en unes urnes i decideixi el seu futur.
