David contra Robocop

Sr. Director:

El dimarts i el dimecres després de la sentència, vaig ser testimoni de l’actuació dels Mossos i de la Policia Nacional a Lleida. Dimarts, quan es va acabar l’acte de l’ANC i d’Òmnium a la Subdelegació del Govern, em vaig quedar xerrant. De sobte, els antiavalots van sortir en tromba, fet que va provocar una estampida de manifestants. Ens vam quedar enrere els més grans: a una senyora la van fer caure d’un cop d’escut, a un senyor li van clavar cops de porra a les cames… “Al riu!, al riu!”, cridaven, fora dels seus cabals. “Pareu de pegar!”–els vaig cridar–. “Però, senyora, que no ho veu?”, em diu un, tot assenyalant una cadira de bar tombada a terra. Aquella cadira era la justificació de la càrrega? Peguen i atonyinen primer pel que pugui arribar a passar després? Quan ja érem gairebé als Camps Elisis, des de l’entrada del pont Vell, un mosso va disparar l’arma. Va ferir un noi que tenia al costat. Vaig marxar cap a casa, tenia por. La nit va acabar malament.

El dimecres 16 a la nit els estudiants es van concentrar a la Subdelegació del govern. Espantada, hi vaig anar per si hi havia la meva filla. Al carrer Major, desert, les meves companyes i jo hi vam trobar els Mossos antiavalots. Un es va treure el casc i ens va renyar per ser allà. Els ulls li sortien de les conques, estava fora de si. Una de les amigues em va dir que es veu que prenen cocaïna. “No ho aguanten, sinó.” “Què no aguanten? vaig exclamar jo, si la sentència va sortir dilluns i avui només som dimecres!” Robocop es va tornar a posar el casc i va tirar carrer Major avall, amb els tres companys en filera, que disparaven amb uns espetecs esgarrifosos. La topada següent va ser a la Banqueta, amb un Policia Nacional que em va barrar el pas “por su seguridad”. “Y me habla en castellano, porque el inglés no lo entiendo”. Al Montepio vaig trobar els joves. Eren centenars. Estaven tranquils, xerrant, observant el no-res, perquè els aldarulls eren dins del carrer Major. Estan venuts, vaig pensar. Que no entenen que una caputxa o un buf no protegeixen de les escopetes, les porres, els escuts i les ganes de fer mal?

La nit va tornar a acabar malament però jo no vaig marxar.