Via desitjable i via natural

SR. DIRECTOR:

Sóc un home pacífic. Penso que els conflictes s’han de solucionar de manera pacífica, no violenta. Entenc, però, que quan els intents de solució a un conflicte han passat per totes les vies possibles i imaginables (sempre hi haurà qui pensarà que no les hem esgotat totes), no queda altra que la violència. La qual cosa no vol dir que la meva persona estigui d’acord amb la violència, ni molt menys, o que intenti amagar la meva ineptitud a l’hora de solucionar determinat conflicte o, encara menys, justificar la reacció a la violència. Només cito la seqüència natural a tot conflicte enquistat. La via desitjable no sempre és la que els esdeveniments t’obliguen a prendre. En un estat que es diu democràtic, el diàleg és l’obligació irrenunciable dels seus governants. Ningú té el dret d’imposar la seva opinió a la resta, i encara menys per interessos partidistes. Ja sigui aquest algú l’estat espanyol o el català. És en aquest sentit que la lectura ha de ser global i la solució responsable clara, entenedora i, sobretot, democràtica.

Dit això, tan sols les urnes dictaminaran la fi del conflicte. Tan sols cal tenir líders polítics a l’altura de les circumstàncies, i molt em temo que aquest és el dèficit més apreciat de la societat que ens ha tocat viure.