Malgrat tot, aniré a votar
SR. DIRECTOR:
El proper dia 10 de novembre estem convocats de nou a les urnes. Anirem a votar per quarta vegada en quatre anys. Massa vegades. La classe política hauria d’escoltar el que diu i pensa la seva gent, les seves reivindicacions i el seu malestar. Que surtin del seu despatx, baixin al carrer i toquin de peus a terra. La gent està emprenyada, cansada, desil·lusionada i frustrada. Molts diuen que no volen anar a votar i tenen tota la raó del món. És una reacció del tot comprensible. Tots estem farts. Estem farts dels polítics populistes, xenòfobs, sectaris, excloents, amb visió estreta de la política i al mateix temps amb poca visió de futur. Farts de polítics amb poca credibilitat, sense capacitat d’autocrítica, que han substituït la seva falta de lideratge, experiència i intel·ligència per un discurs demagog i ple de tòpics. Estem farts que els partits, després de les eleccions del mes d’abril, amb capacitat de formar un govern, hagin menyspreat els nostres vots, una altra vegada més. Farts que sempre prevalguin els interessos partidistes dels partits als interessos generals del país i del bé comú. Farts de polítics incompetents i ineptes. Farts que intentin sempre manipular-nos com si la societat fos una massa amorfa, inerme, sense capacitat crítica i sense criteri. Farts de l’envaniment de molts polítics, que pensen que estan per sobre del bé i del mal.
Tenim un greu problema de desafecció dels ciutadans amb els polítics i amb la política que actualment es desenvolupa en aquest país. Els polítics no estan a l’alçada dels nostres professionals, empresaris, arquitectes, artistes, ciutadans… La societat està decebuda. Malgrat tot, com sempre ho he fet, aniré a votar. Aniré a votar per la meva família, fill, per les nostres empreses, pel futur de la nostra joventut, per la pau, la concòrdia, la convivència i la cohesió de Catalunya, per la meva ciutat, pel meu país. Perquè l’estimo. Hem d’anar a votar per exercir simplement la nostra responsabilitat. Perquè encara confio en la capacitat i en la dignitat dels nostres polítics. Perquè votar no només és un dret, sinó que és un deure ciutadà. Anar a votar els partits, encara que sigui el menys dolent, perquè, en cas contrari, la nostra abstenció beneficiarà el que et sembli pitjor.
Ens hi juguem molt. Ens juguem el futur de Catalunya i Espanya. Hem d’intentar que amb el nostre vot guanyin els millors, els més competents, els que creiem que realitzaran millor la seva responsabilitat. Si hi hagués una gran abstenció, sempre els perdedors podrien dir que no han guanyat perquè la gent no ha anat a votar, i això serà dolent per a tothom (Bassas). Per això no val l’abstenció. Només val el nostre vot. No el desaprofitis. Com tota votació, qui no vota accepta el resultat. Abstenir- se no és tenir raó (Grau). Com podem retreure a la classe política que no compleixi el seu deure si els electors no complim el nostre?
