Els lavabos de Trànsit
Una parada del mercat del Camp d’Esports dijous passat, més concorregut del que és habitual al coincidir en festiu.
SR. DIRECTOR:
Dijous al matí vaig estar a la Prefectura de Trànsit de Lleida per fer un tràmit, prèvia cita. Quan passaven 40 minuts de l’hora concertada vaig sentir la necessitat d’anar al servei i com que en desconeixia la ubicació vaig preguntar a la persona de seguretat on es trobaven i em va contestar que estaven tancats perquè era dijous i que com hi havia mercat ambulant, “els gitanos” venien a pixar i que tenia ordres superiors de tancar- los. Però m’està dient vostè que no puc anar al servei perquè estan tancats, si ja li he dit que els dijous... la mateixa explicació.
Però, escolti’m, que jo no vinc del mercat ambulant, que porto quaranta minuts esperant a ser atès i tinc una necessitat. Si té algun problema, pugi a la 1a planta i pregunti per la subdelegada. Seguint les seves instruccions vaig agafar l’ascensor fins a la 1a planta. Em vaig dirigir fins al taulell i una funcionària (suposo) em va preguntar què desitjava, des d’una distància considerable (3-4 metres).
Li vaig indicar que tenia necessitat d’anar al servei i que estaven tancats i que la persona de seguretat m’havia dirigit a l’esmentada planta perquè resolguessin el “tema”. Llavors la funcionària, de manera “prepotent”, em va contestar que no tenien obligació de tenir serveis per al públic. Vaig al· lucinar amb la seva resposta, un organisme públic sense serveis. No vaig voler entrar en la qüestió, ja que en qualsevol moment podien cridar el meu número i perdre el torn. Vaig tornar a la sala d’espera i una senyora sol·licitava també al senyor de seguretat el mateix i sant tornem- hi amb “els dijous, mercat ambulant, gitanos...”
En aquell moment van cridar el meu torn. L’atenció del funcionari que va efectuar el tràmit va ser del tot correcta. I també la de la persona de seguretat, que únicament complia les ordres indicades d’un superior. Això és el que hi ha, d’aquesta manera se’ns tracta als ciutadans per part dels estaments públics. Crec que va sent hora que algú intervingui en l’assumpte. Nota: Agrairia per part de qui correspongui alguna resposta el tema exposat.
