La mort del Palanca

Sr. Director:

Ahir em vaig assabentar de la mort d’un dels personatges contemporanis més emblemàtics de les comarques del Pallars, en Jordi Riba Segalàs de casa Palanca de Tor, el Palanca com li deia tothom. Se n’ha dit moltes coses de Palanca; unes, veritat; d’altres, no tant, però el que és cert és que s’ha convertit en un mite, segurament admirat per molts i odiat també per molts d’altres.

Vaig tenir la gran sort, ara ja fa uns anys, de passar-hi moltes estones, de compartir-hi moltes converses, moltes opinions, moltes experiències i moltes vivències, unes surten al llibre que finalment va veure la llum, d’altres van quedar-se en la memòria. Moltes gràcies, Jordi, per deixar-me compartir la teva història, que, en el fons, no deixa de ser part de la nostra història, d’aquest tros de món que ens ha vist néixer a tots dos, el Pallars, amb les seves muntanyes i el seu bestiar, totes dues coses que també vam compartir: les muntanyes i els seus secrets, i la gran passió pels cavalls.

Així doncs, només dir-te que reposis en pau, cavalcant damunt d’una euga blanca, amb el cap xicarró com els que tan t’enamoraven.