El món canvia i les Garrigues també. Serà per a bé?
Els murs dels marges de pedra seca de Mas Ramon, Guissona, entre els més ben conservats a la Segarra.
Sr. Director:
D’una banda una noia de nom Greta Thunberg denuncia que, per als que manen, els diners són més importants que el fet de poder evitar la “crisi climàtica”. Ja sabeu de què parlo. De forma resumida, seria que el temps es tornarà boig, per dir-ho a l’estil garriguenc: més calor, onades de fred puntuals i més fortes i, recordant la cançó d’en Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc: o plou massa.” Les tempestes d’aigua amb riuades comportaran la pèrdua del sòl agrícola per escorrentia.
Per un altre costat, tenim projectes en marxa com el canal Segarra-Garrigues i concentracions parcel·làries. Veiem com, de mica a mica, les persones emprenedores, siguin pageses o empresàries, van modulant i canviant el nostre territori, ampliant finques, eliminant marges de pedra i instal·lant sistemes de reg.
La combinació de les dues coses, la crisi climàtica amb aiguats forts i l’eliminació de marges o espones de pedra, ens situa en l’erràtica combinació de la tempesta perfecta. Els nostres avantpassats, que treballaven amb l’esquena i tenien el cap molt clar, ens varen deixar aquest llegat tan majestuós anomenat espones de pedra. Un llegat que, ara, de mica a mica, estem eliminant, tot just quan amb la crisi climàtica farà més falta que mai. No voldria ser un malastruc, però si modulem el nostre territori sols en clau d’eliminar tots els marges, només és qüestió de temps que no hi siguem a temps.
Per a l’eliminació d’una espona de pedra, és preceptiva una llicència d’obres municipal, és a dir, una eina reguladora.
