Qui són “ellos”?

SR. DIRECTOR:

A la festa de substitució de l’extrema dreta, pretesament il·lustrada, de Ciudadanos, per l’extrema dreta garrula de Vox, hereva del “mori la intel·ligència”, va sonar l’himne de la Legió, l’himne que enalteix els novios de la muerte, tan poc amants de la vida, i que, per tota esperança, té la mort com a horitzó de conquesta. Triar per a un projecte polític, que diu ser democràtic, un cant que exalça la mort sembla més aviat un projecte d’ampliació dels cementiris. Si el missatge no era prou clar, les goles patriòtiques de Vox, que d’Espanya no defensen altra cosa que el nom, van enlairar sobre el cel de Madrid l’aporellos. Però, qui són ellos?

Ellos són tots el qui no pensen com Vox. Així de senzill i així de dramàtic. És la llista negra dels enemics de la mort. Avui l’encapçalen els independentistes i les feministes perquè han gosat discutir l’statu quo als amos de la finca. Acte seguit, vindran tots aquells altres partidaris de la vida, de la mutabilitat de la història a través de la paraula i la idea, de l’argument i el debat. En definitiva, tots aquells que de la democràcia en fan una forma de vida i de civilitat per avançar socialment, èticament, culturalment.

Els projectes d’extrema dreta solament poden reeixir per l’eliminació dels adversaris polítics, amb la necessària col·laboració, per feblesa o per temor, d’una part de les víctimes futures. La història ens ho confirma. Les formacions polítiques autoproclamades democràtiques, siguin de la tendència ideològica que siguin tenen, a hores d’ara, un repte transcendental per tal de preservar la democràcia. Ara bé, vist el comportament del Partit Popular i de Ciudadanos preferint el valor relatiu d’un govern temporal contra el valor absolut del sistema de llibertats, la cosa no roda gaire fina.