Déjà vu

SR. DIRECTOR:

Aquests dies torna a planejar una ombra sobre la construcció del Museu Morera que provoca inquietud i que moltes pensàvem que el tema estava tancat i superat i també, sense cap mena de dubte, que el projecte tiraria endavant per diferents motius. Aquests motius es remunten a un segle de donar-nos peixet els diferents ajuntaments de la nostra ciutat. Es remunten a la llunyana inauguració d’un museu de pedra cartó a principis del segle XX que va obligar els fons artístics a fer una processó literal i metafòrica per diferents edificis provisionals per tal de solucionar una provisionalitat, valgui la redundància, que fa exactament més de cent anys que dura. Aquests motius ens evoquen també promeses incomplertes, canvis de rumb que han deturat la construcció del museu en pro d’un centre d’art a la Panera. Ens recorden frases contundents com ara “el museu queda ajornat sine die”. Ens fan reviure una mobilització primer dels treballadors del museu i després de la ciutadania, a través d’una plataforma pel Morera que va culminar en una audiència pública que va tractar específicament aquest tema. Aquests motius també ens fan sentir vergonya d’una suposada comissió de seguiment sorgida d’aquesta audiència, que es va menystenir a l’hora de prendre decisions per cloure amb un “fem el Museu a l’antiga Audiència”.

En definitiva, fer-nos passar amb raons aquest o un altre projecte fins que, finalment, quan ja semblava que tothom hi estava d’acord, s’han implicat de manera prodigiosa la Generalitat (1.000.000 €), la Diputació de Lleida (1.000.000 €), el Ministeri (1.000.000 €) i uns fons europeus (2.000.000 €), que feien pensar que la solució definitiva havia arribat. I resulta que, quan tot semblava afilerat, ja hi tornem! Que si problemes de refrigeració, que si l’UTE (amb un procediment que a menys de cinquanta metres i a la mateixa vorera del futur Morera la mateixa UTE fa poc va fer igual) ara diu que s’ha quedat curta i que, si no s’arregla el tema del pressupost, pararan l’obra.

I, a tot això, per part de l’equip de govern, ni gall ni gallina, i tothom chitón i xanta la mui i, així, un equipament que hauria de ser dels bàsics de la ciutat i que té els fons, que té el projecte, que té un dineral procedent d’altres administracions per tirar endavant i podríem dir que ho té tot de cara, ara tornem-hi que no ha estat res amb les paralitzacions. Al final pot ser sí que haurem de donar la raó al Francesc Gabarrell quan deia que potser algú es pensa que el que demanem la gent i els treballadors és un xalet nou per a ús i gaudi individual.

Si us plau, senyors regidors responsables del tema, i sobretot, senyor alcalde, solucionin aquest tema ja i, si us plau, que no hàgim de tornar a veure com la vila de Lleida ha de tornar uns diners aconseguits per a un equipament troncal per culpa de la ineficàcia en la gestió dels nostres dirigents. Amb una vegada amb aquest espectacle ja en vàrem tenir més que suficient.