L'acostament d'un estranger cap a la independència de Catalunya

Sr. Director:

Els meus antecedents: sóc suec, tinc 57 anys i soc comandament intermedi en l’àrea de noves tecnologies. Em considero una persona curiosa i gran coneixedor de la història contemporània. Vaig venir a Catalunya de vacances per primera vegada l’any 2002. Em va semblar estrany que hi hagués cartells en dos idiomes. Abans només havia sentit parlar de l’euskera. Em va encantar el lloc i la gent i vaig tornar fins que vaig comprar un apartament el 2009. Ara hi passo tot el meu temps lliure amb la meva família. Ens hi estem almenys set setmanes a l’any. Vaig trigar uns anys a descobrir el moviment independentista.

Primer vaig pensar que només tenia a veure amb no voler pagar tants impostos. Al voltant de 2010 vaig llegir més història i vaig començar a aprendre’n més. Cap al 2014 vaig canviar del desinterès a ser neutral. El que va succeir abans del primer referèndum no oficial i les converses amb el meu principal amic català van canviar el meu punt de vista a favor de la independència. El 2016 el meu amic em va dir que Espanya era com Turquia. Jo no hi vaig estar d’acord, en realitat vaig pensar que era un comentari absurd, però vaig haver de donar-li la raó el juliol de 2017. Van tancar llocs web, hi va haver ràtzies i més coses que li van donar la raó. Ja havia canviat la meva opinió sobre la independència.

El meu apartament és a Sant Carles de la Ràpita, que va ser un dels llocs que es van prendre com a exemple en el judici per mostrar la brutalitat policial. Vaig veure aquesta brutalitat policial per internet, per la televisió catalana, perquè havia retornat a Suècia un dia abans del referèndum. Tota la meva família veia la brutalitat policial espanyola com un atac personal i un insult cap a nosaltres. Només podem imaginar- nos com ens hauríem sentit si això passés a casa nostra. Les ferides han de ser molt més profundes i doloroses quan es tracta del teu lloc natal i no “només” d’un lloc de vacances. Segueixo molt el tema català. A Twitter sovint discuteixo amb nacionalistes espanyols que diuen que els catalans són nazis i altres insults horribles. Això no és veritat. Tots els catalans que hem conegut han estat molt amables amb nosaltres, estrangers estranys que no parlen català, però que només parlen una mica de castellà (amb molts errors). Igual que altres bones persones, et tractaran amb respecte si les respectes.

Així que aquesta és una llarga història, però només volia dir-los per què és important per a mi i per què intento fer tot el possible per ajudar el poble català a aconseguir la llibertat i la independència.