Sis mesos d'espera
SR. DIRECTOR:
Fa uns anys al meu marit li van diagnosticar una malaltia degenerativa (Parkinson). Les visites amb el neuròleg eren cada sis mesos. El mes de juliol de 2019, un dia abans d’anar al metge, el meu marit va patir una crisi de símptomes pròpia de la malaltia, la qual li va impedir de sortir de casa i que ens obligava a cancel·lar la visita amb la neuròloga.
La següent data que ens van oferir per reprendre la visita va ser per al febrer del 2020. O sigui, sis mesos més d’espera... als quals sumant-los els sis mesos que ja havien passat, feien un total de dotze mesos per rebre atenció mèdica.
Després de diverses queixes, enutjos i de parlar amb la consulta de la neuròloga, finalment vam aconseguir guanyar tres mesos i poder avançar la visita al 28 de novembre... Massa temps per a uns símptomes i uns efectes secundaris de la medicació que no esperen. El nostre sistema sanitari necessita humanitzar-se. És una vergonya que algú que ha cotitzat tota la vida hagi de recórrer a la medicina privada per una administració deficient i insensible a les necessitats dels malalts.
