Esteu creant fàbriques de pobres
Sr. Director:
Tinc 94 anys, he viscut la Guerra i moltes experiències. No tinc formació acadèmica però la vida ha estat la meva universitat, incloent el que em van ensenyar els meus pares i sobretot la meva mare, Teresa Giribet Alemany (que va morir l’any 1954 amb 47 anys), que em va deixar en la memòria una poesia de collita pròpia (titulada La Edad Lozana).
Podria explicar moltes anècdotes de la meva feina al sector del transport (als meus 16 anys la compra del primer camió Chevrolet també de 16 anys d’antiguitat, un ferri control de la Guàrdia Civil a Valladolid quan portava gent que redimia condemnes amb treball, etc.) explicades al meu llibre De la vaqueria a la carretera (Pagès Editors).
Possiblement jo sigui dels que creuen que les persones tenim dues grans oportunitats en la vida: una quan naixem i una altra quan formem una família. I en el transcurs de la meva vida jo he tingut les dues: quan vaig nàixer i quan vaig conèixer la meva adorable Felisa, una dona meravellosa, millor parella i companya en tots aquests feliços 66 anys de la meva vida, amb qui hem tingut dos fills: Juan i Ramón. Un fet que em va marcar va ser quan fa 38 anys, per un mal negoci que ens estava arruïnant, va venir un senyor molt important i el meu fill gran, Juan, va marxar amb ell per treballar a Madrid amb un camió i 100.000 pessetes (600 euros), ara viu a Xile mentre jo continuo esperant que torni a casa. I encara que no sóc practicant i malgrat les adversitats, sóc un home que creu en Déu a la seva manera, sempre he participat esperançat en les cites electorals, però en aquesta última no vaig anar a votar perquè no veia res clar entre inútil pèrdua de temps i diners. Però després de tants anys, estic cansat de viure i em sotja la por de viure més anys veient cap a on va el món, i acabo aquesta carta recordant la poesia que la meva mare em va ensenyar en aquells temps on almenys hi havia seguretat i esperança: “Si en la edad lozana se gasta sin tino, el porvenir incierto sin saber mirar a la negra sin mala negra si de un fatal destino se va a zozobrar; para marchar con ilusión por los senderos del vivir hay que guardar la previsión que hace dichoso el porvenir.” Molt encertada per a aquest món convuls on els poderosos estan creant fàbriques de pobres aquí i a tot el món.
