Orígens dissidents

SR. DIRECTOR:

Ja ha passat un mes de la sentència, i els aparells coercitius de la democràcia burgesa espanyola han incrementat la seva repressió contra tots aquells moviments que posen contra les cordes el règim, com ho és l’independentisme popular. En tot aquest temps hem vist com empresonaven políticament cinc persones de les Terres de Ponent, dues d’elles persones migrades. El sistema s’ha tornat a treure la careta i ha manifestat el seu inherent racisme institucional però ara cobrant-se una nova víctima, l’Ayoub, que ha estat deportat al Marroc.

El jovent, als carrers, hem après a desobeir- los, a rebotar-nos i cuidar-nos però sobretot hem perdut la por a plantar cara a un present de misèria que ens condemna per ser joves i a més per ser independentistes. Però a més, a l’Ayoub, també per ser d’un origen dissident tot qüestionant el seu arrelament a una ciutat que també és seva. Tinguem clar que si les lluites són compartides, la repressió també ho és, i que només les xarxes de solidaritat i de suport mutu podran ser el motor per tornar a prendre la iniciativa i iniciar unes noves mobilitzacions que permetin alliberar-nos.

Ara ja és massa tard, Ayoub, ja no ets entre nosaltres, però només ens queda organitzar- nos i continuar lluitant contra aquest estat i aquest sistema que no només ens reprimeix, sinó que us allunya de la vostra llar i de la vostra família per tenir un color de pell no hegemònic i potencialment perillós per les seves ments. Com sempre diem, el millor homenatge és la victòria. Per això et volem donar una abraçada gegant des de la teva terra a la teva família i a tu. Ayoub, per tu també guanyarem.