El Museu Morera i La Panera, una contraposició desafortunada

SR. DIRECTOR:

Ens referim a l’article de Marta Alòs publicat a l’edició d’aquest diari del dia 25 de novembre El Morera: un cas com un cabàs, en el qual es fan una sèrie de consideracions sobre la trajectòria i dificultats actuals del projecte, entre les quals es fa referència al Centre d’Art La Panera en uns termes que considerem necessari matisar.

Creiem que la defensa del projecte del nou equipament destinat a allotjar la seu, esperem que definitiva, del Museu Morera, al qual desitgem que pugui superar les diverses dificultats que ara estan sorgint, no es pot fonamentar, ni que sigui parcialment, en una errònia contraposició amb el Centre d’Art La Panera. I això per diversos motius.

En primer lloc, perquè un Museu i un Centre d’Art són dos equipaments, que tot i que pertanyen a l’àmbit de les arts plàstiques, tenen una naturalesa diferent. Un Museu està destinat fonamentalment a acollir, exposar i difondre les obres de la col·lecció, mentre que un centre d’art és una plataforma de producció, difusió, formació i exhibició, i que, a més, aspira a ser un centre de reflexió que vinculi les arts visuals amb les diverses problemàtiques que genera la nostra societat.

En segon lloc, i en contra del que s’afirma a l’article, els recursos destinats a La Panera no creiem que hagin sigut mai el motiu que ha impedit definir i executar el projecte del Morera. És, doncs, totalment equivocat plantejar la qüestió en termes de “o Morera o Panera”. De ben segur els necessitem els dos i tant de bo que puguin reeixir.

Hi ha també a l’article algunes afirmacions que no voldríem deixar sense comentar, perquè podrien transmetre una imatge totalment allunyada de la realitat en relació amb La Panera. Ens referim a l’afirmació que La Panera és “un gran continent sense gairebé contingut”. No creiem que aquesta valoració es pugui deure, atesa la qualificació de l’autora, ni a la ignorància, ni a cap mala intenció. Per això ens sembla necessari recordar, pel que fa al contingut, la gran quantitat d’activitats al voltant de la creació i difusió de l’art contemporani, especialment en l’àmbit escolar, i l’amplitud del camp d’aquestes activitats: beques de creació, projectes en relació amb la salut o en el camp social, etc.

I, finalment, pel que fa al contingut entès com a fons d’art, recordar-li que està oberta l’11a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, és a dir, que fa 22 anys que s’ha anat celebrant fins al moment, amb el resultat que cada biennal ha aportat algunes peces que han anat formant un important fons d’art contemporani que està a l’abast de tothom, que s’adquireix a partir de l’esdeveniment que cada dos anys organitza La Panera, però que precisament passa a custodiar i a gestionar el Museu d’Art Jaume Morera. Certament no és una gran inversió, sinó més aviat una labor d’anar constituint, de mica en mica, un fons patrimonial gens negligible, tant en quantitat com en qualitat, així com una de les moltes oportunitats de col·laboració que tenen ambdós equipaments de la ciutat: Centre d’Art i Museu.