Rectitud, qualitat i generositat

SR. DIRECTOR:

Tant en les edicions del seu diari de dijous com en la de divendres, apareixen notícies referides a l’ensenyament en general, com també algun apunt a l’escola concertada. En el primer cas, com a informació del Consell Escolar Municipal de Lleida, i en el segon, com a editorial del mateix diari titulat Contra la segregació escolar.

No pretenc polemitzar amb ningú. Menys encara facilitar la confrontació entre les dues xarxes d’escoles que conviuen en la nostra societat. Com a responsable de l’Església he de ser molt respectuós amb tots perquè hi ha catòlics (pares, alumnes, professors i personal d’administració i serveis) en els dos tipus d’escola i pretenen donar el millor de si en aquest fonamental servei que és l’educació. Estenc la traça a tots els professionals. Sense cap dubte. Mai no agrairà la nostra societat prou l’entrega i el treball dels professors que l’Administració i la totalitat d’institucions posen a la seva disposició.

Dit això, li exposo un lament que m’han traslladat algunes persones de les escoles cristianes de la nostra ciutat. La lectura de les pàgines dels dos dies els produeix cert desassossec perquè se senten menystinguts, no tractats amb decòrum, sospitosos de no acceptar la igualtat, preocupats únicament per la qüestió econòmica, inclinats a la segregació per la procedència social dels alumnes, etcètera. Quan no amb subtils amenaces o afirmacions generals sobre incompliments educatius aixecant la sospita que ells permanentment freguen la il·legalitat.

Em sembla que no és només una impressió personal. Hi ha dades objectives en les quals se sustenta l’esmentada versió i que algunes persones donen a conèixer. Li poso un únic exemple en aquest sentit amb una afirmació de l’editorial de divendres: “Mentrestant, els concertats, amb quotes suposadament voluntàries, excloïen sistemàticament els alumnes més desfavorits.” Si això fos veritat, neguitejaria molts cristians vinculats a aquests centres perquè estan convençuts del seu servei sincer i entregat, de la seva lleialtat social i de la seva recerca de la igualtat per a tothom; suggereixen fins i tot en les seves paraules una atenció acuradament, escolarment i econòmicament, als que més ho necessiten. Seria com un dard llançat al cor de les conviccions i de la fe dels creients en Jesucrist. Em sembla que mereixen un tracte més equànime i que es reconegués el treball d’aquests educadors i d’aquests centres educatius analitzant les causes que dificulten l’accés i la llibertat dels pares per triar l’educació dels seus fills. No dubto que els redactors, com a bons professionals, deuen haver utilitzat les seves fonts d’informació. Però tampoc no dubto de la rectitud, qualitat i generositat educativa i social dels professionals de l’escola concertada. Això es pot comprovar amb facilitat.

M’agradaria que sapigués comprendre la meva aportació que, sense cap desig per la meva part, només vol fer sentir públicament la veu de moltes famílies que s’informen pel seu diari i m’han fet arribar el seu disgust, que ara li transmeto. Imagino que ells (famílies i responsables educatius) faran valer, com creguin oportú, les seves opinions i les seves preocupacions.