Senyors de les entitats financeres

SR. DIRECTOR:

Han perdut vostès al nord. M’explicaré, perquè això afecta el servei que vostès ofereixen a les persones grans. Els seus canvis en la forma d’atendre els seus clients (m’atreveixo a dir “de tota la vida”) grans és de pena. Molts no han tingut la formació o no han tingut l’oportunitat d’utilitzar les xarxes socials, els telèfons mòbils o els caixers que, teòricament, faciliten les gestions amb la seva empresa. Tenir una persona en un faristol atenent totes les gestions, amb cues interminables i un munt de taules per prendre cafè buides, no és forma de tractar correctament un client. Enviar cartes amb instruccions de comportament en línia, en què hi ha expressions com: bloqueig de targeta, SMS, urgent actualitzar, vingui a la nostra oficina, etc., i el fet de trucar per telèfon per escoltar un “ja li direm alguna cosa” els converteix en una barrera difícil d’accedir per part d’una persona que sempre s’havia acostat a la seva oficina, que realitzava una gestió amb una persona i tornava a casa amb la satisfacció d’haver fet una cosa gairebé quotidiana. Creguin-me, s’han convertit en una cosa deshumanitzada i impossible. I si a més et queixes de la cua i et contesten agredint-te verbalment, pitjor. Són vostès una pena. Atentament.