Una figura del pessebre de Sant Guim de la Plana

Sr. Director:

Escric aquestes ratlles perquè jo també vull tenir un record pels companys que no hi són, en especial per a dues persones. És molt difícil escriure sobre algú que has estimat i apreciat tant i que ara ja no hi és. Algú que ha estat una peça molt important dins la meva família. Vaig conèixer el Josep Anton la primera vegada que va venir a casa a veure la meva germana, que estava malalta. A l’obrir la porta, la primera cosa que em va venir al cap va ésser “Carai, quin xicot més eixerit!”.

Sempre un bon consell per donar-te, un no deixar-te sol en les situacions difícils; d’un tarannà dolç i d’una mirada sincera, sempre a punt per donar- te un cop de mà. Recordo amb nostàlgia la forma en què s’adreçava a mi, no necessàriament pel meu nom, sinó sempre amb aquell “nen, com va això?”. Com les trobo a faltar, aquestes paraules!!

Fa molts anys que faig la figura del carreter al Pessebre i ell també hi era; l’escena no serà la mateixa. També, vull tenir un record per al meu company i amic Josep Maria Cisquella, que va ésser la figura del nostre Pessebre durant molts anys. Segurament, molts de vosaltres el vàreu conèixer com el Picapedrer. Voldria que el Pessebre d’aquest any fos un record per a totes aquelles figures, familiars, companys, companyes, amics i amigues que ens han deixat al llarg de tots aquests anys. Al mateix temps, voldria agrair al nostre President de l’Associació la Marinada i a tots els companys i companyes que de nou han engegat la tasca de retrobar-nos i fer pessebre amb ganes i moltíssima il·lusió.

Vagi el meu sincer agraïment i record per a tots. Moltes gràcies.