Els nous altres catalans
SR. DIRECTOR:
Fa uns dies, una coneguda periodista va defensar el paper dels emigrants andalusos dels anys cinquanta i seixanta a l’hora d’aixecar Catalunya, obviant així tota la resta de ciutadans que han contribuït a fer gran aquest país.
Jo, com a net de granadins, em vaig sentir al·ludit per aquestes paraules i em vaig posar a recordar la figura del gran Paco Candel. Em vaig preguntar si ell, que va donar visibilitat als immigrants a Catalunya, en cas de ser viu, estaria d’acord amb les paraules d’aquesta senyora.
He conclòs que no, que la trobaria tan demagògica com la trobo jo. En primer lloc, perquè els andalusos van contribuir a aquest país tant com la resta de catalans, ni més ni menys. En segon lloc, perquè els que som xarnegos, els nous “altres catalans”, ja hem superat aquesta lògica reduccionista.
Voldria acabar donant-li un consell a aquesta periodista i a tots els que són de la seva corda. Quan hi ha un moviment social, és un error quedar-se mirant només l’embolcall i no voler veure què hi ha a dins. Som homes i dones, catalans, xarnegos, gitanos, mestissos i heterogenis, però tots coincidim en una cosa: no ens defineix el nostre origen, sinó el nostre destí.
