Ajuntament, Correus i el 'paganini' del ciutadà
SR. DIRECTOR:
Amb la present carta vull expressar el meu malestar. Fa uns mesos vaig rebre una carta de l’Ajuntament de Lleida en relació al pagament d’una plusvàlua –fins aquí tot correcte, ja que sabia que tard o d’hora hauríem de pagar-ho– però la nostra sorpresa fou en aplicar-se’ns un recàrrec. Un cop fetes les gestions, el motiu d’aquest recàrrec és que, segons va dir Correus, se’ns va deixar una avís a la bústia, tant al meu nom com al del meu marit. Doncs bé, a la nostra bústia mai es va trobar cap avís. La bústia mai va ser forçada, està amb nom, es disposen de càmeres de gravació i un bon veïnatge. Vaig fer una queixa tant a l’Ajuntament com a Correus, on vaig fer constar el número de treballador que segons ell/a va deixar l’avís a la nostra bústia, quan estic completament segura que es fals, ja que si s’haguessin deixat les notificacions s’haurien trobat. Molta casualitat que no n’hi havia cap de les dues.
Però quina va ser la resposta de Correus? Que, com que feia més de quatre mesos dels fets no podien donar-me resposta. Però anem a veure...! Bé hauré de realitzar una queixa quan en tingui coneixement, hagin passat o no els mesos que segons vostès entren dins del termini! La resposta de l’Ajuntament (telefònica): que quan tingui la resposta de Correus els la faci arribar, i ja valoraran. La resposta (en paper) de l’Ajuntament: que donen veracitat al full que Correus els va fer arribar. Quina vergonya per les dues administracions, uns que no poden donar resposta perquè fa més de quatre mesos i els altres que només apliquen recàrrecs perquè un treballador ha escrit en un full que va dipositar un avís a la bústia quan és totalment fals. M’indigna moltíssim. On és la veracitat d’un ciutadà que mai ha tingut cap deute amb l’Ajuntament i que, quan en va tenir coneixement, amb una carta lliurada en mà, l’endemà va realitzar el pagament? Això sembla que a les dues bandes us vagi bé; uns que s’espolsen dient que no poden comprovar res i els altres que ràpid apliquen recàrrecs.
Però no acaba aquí, parlant amb amics i fins i tot amb uns altres exveïns que també van vendre un pis al poc del nostre i viuen en un altra adreça diferent a la nostra, els va passar exactament el mateix, i el que és més curiós: que el número corresponent al funcionari de Correus era el mateix que el nostre. Es van exposar els fets a Correus personalment, però l’únic que ens van dir va ser que realitzéssim la queixa i que esperéssim la resposta, i que no era el primer cop que tenien problemes amb aquest treballador en concret.
Quina vergonya, que per la poca professionalitat d’un treballador en concret, hagi de repercutir en una altra persona d’aquestes maneres, la qual no tenia absolutament coneixement de res. És una llàstima que no es prengui la seva feina més seriosament, ja que pot repercutir sobre altres. Però, al final de tot això, qui ha hagut de pagar el recàrrec? Doncs, el paganini del ciutadà que no en tenia coneixement!