Resposta al President de la Diputació de Lleida

Sr. Director:

Senyor Talarn. En referència a la resposta que dóna a la premsa, en data 20 de desembre, em veig en l’obligació de fer un seguit d’aclariments a unes manifestacions que vaig fer en to i en clau sempre constructiva i sempre pel bé de la institució que avui presideix i, evidentment, de tots els lleidatans i lleidatanes, visquin on visquin de la demarcació.

Vostè ha introduït intencionadament el tema dels ajuts directes com a resposta a la meva crítica sobre la falta de lideratge i de projectes territorials que té avui mateix la Diputació. Doncs bé, Sr. Talarn, d’aquests ajuts ja en parlarem si vol en alguna altra ocasió, ja que és fàcilment comprovable com alguns ajuntaments d’ERC continuen rebent en l’actualitat ajuts directes de Presidència. A aquesta informació, vostè sap perfectament que hi tinc accés. Però d’això –tal com li he dit– ja en parlarem, com també parlarem dels perjudicis econòmics a la vila d’Almacelles, ja que vostè ha aturat diverses ajudes econòmiques que el servei administratiu havia tramitat fins al punt de passar per la junta de govern. Aquesta forma d’actuar per part de la presidència de la Diputació, i en aquest cas el grup d’ERC, afecta tota la ciutadania de la vila d’Almacelles. Repeteixo: tots els seus ciutadans, votin el que votin.

Amb aquesta introducció, insisteixo, la meva crítica va dirigida a salvaguardar la dignitat de la Diputació de Lleida i no tant en l’aspecte personal, tot i que vostè és el màxim representant i dirigent de la institució. Val a dir, tot i que em sap molt de greu d’esmentar-ho, que en tan sols sis mesos que fa que presideix la Diputació, aquesta hagi desaparegut totalment del mapa. Com a mostra, les darreres accions que planteja el paer de Lleida, qui vol liderar un lobby territorial, al més pur estil metropolità barceloní del PSC, fent-ho amb cinc municipis i deixant fora els altres 225 ajuntaments i els 11 Consells Comarcals que conformen la totalitat de la província. Si no m’erro, tot això passa davant una lamentable i preocupant passivitat per part dels màxims dirigents de la Diputació, com si aquesta iniciativa no tingués res a veure amb les funcions de base que han de regir una Diputació. Si no és passivitat, potser és complaença per la seva part en què l’alcalde de la ciutat de Lleida es converteixi de facto en el president d’una Diputació a l’ombra.

Una Diputació com la de Lleida, amb més de 500 treballadors i un pressupost que supera de llarg els 100 milions d’euros anuals, ha d’estar més implicada amb el territori i els seus municipis, amb la seva gent i amb les demandes estratègiques que la facin avançar en tots els aspectes, principalment amb aquelles més necessàries i amb aquells que estan més desatesos. En definitiva, els ajuntaments, els consells comarcals, les entitats i la ciutadania en general han de rebre l’espenta i el dinamisme que els ha de generar la Diputació. Un motor econòmic del territori, de la cultura, del patrimoni, del turisme i de les infraestructures viàries estratègiques.

Sota el meu punt de vista, el Palau de la Diputació és el lloc on s’han d’impulsar noves cimeres municipals, com ho van fer el president Reñé o la presidenta Perelló en el seu dia. Cal incidir a parlar de temes clau i de futur: què hi ha de l’A-14, la línia R14 entre Lleida i Manresa, l’A-22 entre les Borges i Lleida, el nou tram entre Albesa, Castelló de Farfanya i la C12... I què hi ha de les noves polítiques per impulsar econòmicament les comarques del Pirineu, el suport a la fruita dolça o la situació del preu de l’oli verge? En fi. Ja ho veu, que a desgrat meu, i atès que no puc comptar amb la seva resposta personal als meus escrits oficials, em veig en la tesitura de fer-li des d’aquí una nova petició: que durant el 2020 es pugui convocar a tots els municipis de la província, no només per dir-nos que repartirà uns quants milions, sinó que ens digui quins són els projectes territorials estratègics que té vostè, i quines seran les seves prioritats i projectes de futur a realitzar per la Diputació durant el seu mandat. No dubti que estaré amatent que ens expliqui i ens doni el seu punt de vista i, sàpiga, que li ho agrairé ben sincerament.