Spain is different?

SR. DIRECTOR:

Durant el règim franquista es deia que Europa començava als Pirineus. La diferència política i social entre Espanya i Europa era palmària i tan evident que es veia a ulls clucs. Per als prohoms de l’imperi nacionalcatòlic imposat després del cop d’estat, la foscor s’estenia Canigó amunt i la llum, amb el vigia d’occident al capdavant, il·luminava la terra de Maria i de la Guàrdia Móra. La desaparició del Caudillo por la gracia de Dios i de centenars de milers de morts va obrir un camí d’esperança cap a la foscor democràtica europea. Però, com ens ha anat? A empentes i rodolons hem transitat els 41 anys constitucionals, amb més ombres que llums. El darrer capítol de l’Espanya aspirant a democràcia normal, no cal plena ni madura, ha estat la gestió judicial sobre l’accés a l’escó d’europarlamentari d’Oriol Junqueras. El Tribunal Suprem d’Espanya va obviar un element nuclear de la democràcia com és el dret inalienable dels ciutadans a ser representants i representades políticament i, d’aquesta manera, va esmenar la voluntat popular, és a dir, la sobirania en un estat de dret. Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li ha esmenat la plana, com al seu dia li va esmenar el Tribunal de Schleswig-Holstein, aquell tribunal de poble motiu de tot tipus d’acudits menyspreadors dels macarres del constitucionalisme. Al marge de la decisió judicial, el fons, també hi ha un exemple en les formes. El TJUE ha actuat amb transparència i rigor en tot moment. Va anunciar el dia i l’hora de la publicació de la sentència i així ha estat. En el procés intervingueren, com a mínim, jutges, personal judicial i de traducció sense cap filtració. La posada en escena de la lectura de la sentència ha sigut clara, sòbria i serena. Aquí estem més donats al numeret i al joc del calendari, com ho ratifica que el mateix dia, gairebé instantàniament, hi hagués novetats, al minuto y resultado, de la causa Quim Torra. Manuel Fraga, l’alumne avantatjat de la nomenclatura franquista, segons la premsa lliure del Movimiento, va encunyar l’Spain is different, i no li faltava raó. Certament, la democràcia espanyola és diferent perquè esta construïda sobre la victòria del feixisme, mentre que l’europea ho està sobre la derrota del feixisme. L’estat espanyol és un estat de llei amb drets i els estats europeus ho són de dret amb lleis. Potser hores d’ara Espanya no és diferent, però, pel cap baix, és mig diferent. Vox Nadal. Ui, la pinça! Bon Nadal.