Sobre l'os al Pirineu
L’ós Goiat és un exemplar reintroduït des d’Eslovènia.
SR. DIRECTOR:
El present escrit és per manifestar la nostra fervent i creixent indignació vers el reportatge emès el diumenge 8 de desembre del 2019 a les 21.55 hores a TV3 Territori os. El primer punt d’indignació és degut a la manipulació i parcialització de la informació que ens van transmetre en aquest programa, ja que en cap moment s’ha parlat que l’os és un animal omnívor, fet que ometen constantment, això conjuntament amb el fet que no s’alimenta de cap altra manera, aquest animal, malgrat que existeix un programa europeu anomenat Life que s’hauria d’encarregar de la cura, l’alimentació i el seguiment d’aquest, explicar els atacs recurrents i cada vegada més constants als animals que conviuen amb ell a la muntanya i destacar que els nostres animals de cria o domèstics estan aprenent forçosament i amb por que l’os no és un company de muntanya, sinó un gran depredador.
Un segon punt que considerem molt greu i amb el qual estan creixent i s’estan educant als nostres fills és el menyspreu, la poca valoració vers l’entorn ramader, associant a aquesta figura la manca d’estudis, poca professionalitat i abandonament, tres característiques que no són representatives i que estan molt allunyades de la realitat, ja que els nostres joves han d’estudiar, treballar de dilluns a diumenge, durant les vacances, i que tenen un alt grau de vocació i d’amor incondicional als animals, la natura i l’entorn sense considerar-ho una obligació.
El tercer punt que provoca la nostra indignació és degut a la poca o nul·la representació política, així com el posicionament que va manifestar el senyor Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, vers el tema de l’os a la Val d’Aran, ja que entenem que quan es realitza una acció com és alliberar l’os, una espècie ja extingida en aquesta zona, s’han de preveure les reaccions que pot provocar aquesta mesura, és a dir, que ataqui les ovelles, els cavalls, etc., i cal també tenir molt presents les conseqüències que es duran a terme o bé tenir un protocol clar i específic vers aquests ossos problemàtics, ja que no considerem com una mesura el fet de pagar els danys als ramaders, i molt menys les quantitats que es paguen, que són ridícules...
El darrer punt que volem preguntar és a què ens porta aquesta situació que estem vivint. A crear un turisme temporal per veure l’ós, que l’ós s’acostumi a l’home i no li tingui por, que el puguem veure quan vulguem i com vulguem, que ataquí algú i ho visualitzem edulcorem en algun programa televisiu.
Per finalitzar volem agrair als tècnics del Conselh Generau i a la plantilla administrativa el seu suport i totes les facilitats que ens donem per tal de poder realitzar la tramitació de la documentació de les nostres petites explotacions ramaderes.
