Sóc una immersa lingüística

Sr. Director:

Sóc una noia que s’ha educat en el sistema d’immersió lingüística de l’escola catalana que tants titulars ha ocupat els darrers dies i n’estic plenament agraïda. Com tants i tants casos a Catalunya, a la meva família predomina el castellà com a llengua vehicular. El parlo amb el meu pare, amb el meu germà, amb els meus avis i tota la família. Amb la meva mare, però, sempre ens hem comunicat en català. La meva mare és un exemple de tants, filla de pares andalusos, que quan va tenir els fills va decidir que la llengua amb què educaria els seus descendents seria diferent d’aquella amb la qual havia viscut en el seu entorn més proper. Ella va optar per aquesta opció i n’estic molt agraïda. La raó: el castellà és ben present arreu i tenia el seu aprenentatge reforçat a l’escola. Com qualsevol llengua, la teoria és la base però, sense pràctica, hauria estat molt poc probable que l’hagués parlat amb fluïdesa.

I em pregunto, si un sistema educatiu permet aprendre amb força èxit dues llengües, per quina raó s’han de fer grans canvis? És evident que l’educació ha d’evolucionar i millorar de la mà del context, però podem ser objectius per saber si l’aprenentatge del castellà a Catalunya està al nivell de l’Estat espanyol? Doncs, la resposta és clara si agafem com a referència les Proves d’Accés a la Universitat. La nota mitjana de llengua castellana dels estudiants catalans està per sobre de la mitjana espanyola. Per tant, és evident que el sistema educatiu català per aprendre el castellà és vàlid. Així que, si tenim proves objectives per treure conclusions de l’aprenentatge del castellà a Catalunya, fem-ne cas. I que quedi clar, que el català sigui la llengua vehicular a l’escola catalana no perjudica l’aprenentatge d’altres llengües. Les cultures, les llengües, els costums, etc., tota saviesa és poca per fer-nos millors.