En Josep, fill de ca la Paca

Sr. Director:

Va ser en silenci, amb discreció, com si no volgués trencar l’encant d’una nit tan màgica com la nit de Reis. Va ser quan encara els carrers de la Seu deixaven veure restes de dolços i papers d’una Cavalcada il·lusionant per a petits i grans. Va ser gairebé a la mateixa hora que Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar feien la seva feina i omplien les cases de felicitat i joia. Va ser llavors quan en Josep va decidir deixar-nos. Aquella nit que ben segur ell havia gaudit i somniat tants i tants anys, ara se li girava en contra. Ningú ho havia demanat a la seva carta als Reis, ningú ho volia i ningú ho desitjava. Ningú ho volia perquè en Josep era una persona excepcional, un amic insuperable, i un fill, germà, espòs i pare “de traca i mocador”. Una persona de les que fan que els pobles siguin més que pobles. Parodiant Josep Pla, es podria dir que era un “homenot” (un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha bolcat en qualsevol activitat d’una manera remarcable). Estudiós, venedor, boletaire, futbolista, jugador de botifarra, caramellaire, conversador incansable, esportista amb majúscules, culer de sang en vena... i moltes més coses. I junt amb tot això, respectuós, educat, tolerant, solidari, divertit, amic dels seus amics, etc. I el més important, amb moltes i moltes coses encara per fer. I amb aquest panorama, se’ns ha quedat cara d’idiotes i la pena al cor. Esther, ja sé que no serveix de res en aquest moment i en aquestes ocasions, però tingues el convenciment que compartir la vida amb una persona com en Josep no té preu. La llàstima és que encara us faltava per gaudir la segona part, la pròrroga i els penals d’aquest partit. Heu tingut un espòs, un pare, un fill, un germà, per estar orgullosos. El tòpic que sempre marxen molt aviat els més bons no pot tenir més raó. Josep, et trobarem molt a faltar.