Recordant el doctor Vega

SR. DIRECTOR:

Aquest any es compleix el 10è aniversari de la mort del Dr. Miguel Vega Romero, segurament els lectors que llegeixin aquestes línies i que naixessin a l’època dels anys 80/2000, patint per desgràcia alguna patologia difícil o sent prematurs, poden fer-ho gràcies a la seua tasca. El Dr. Vega va innovar a l’època dels 70 al costat d’altres col·legues per crear el servei de neonatologia a la nostra ciutat, servei al qual durant tota la seua carrera laboral es va dedicar en cos i ànima. Encara recordo a casa trucades a hores intempestives de la matinada, o en cap de setmana, de la infermera de torn dient al Dr. Vega que o acudia al servei o el nen en qüestió no sobreviuria. No li importava ni l’hora ni el dia, ell sempre hi anava per intentar ajudar. Al seu torn, es va dedicar a formar els companys i les noves generacions de metges que avui dia estan al servei, encara que com bé sabran els lectors el servei mai no va tornar a ser el mateix des de la seua dissortada malaltia, que el va apartar de la vida professional. Per això, enguany vull donar les gràcies a aquests companys que li van buidar el despatx i van deixar les seues pertinences al passadís i que han fet l’impossible al costat de la direcció de l’hospital perquè el seu nom no fos recordat en el servei, com volia la seua família. També vull donar les gràcies a l’antic Alcalde de la ciutat i al llavors Director dels Serveis Territorials de Salut i gerent de la Regió Sanitària, per la seua implicació a donar el merescut reconeixement públic al Dr. Vega, que com bé ells saben la seua família ha reclamat i reclama des que va morir. Segur que tot dos saben que, si ara gaudeixen de la seua família en plena salut, en part és gràcies a ell. Però segur que el meu pare en aquest cas em diria que no he de guardar rancúnia per això i que un ha de fer sempre el que creu que està bé sense esperar el reconeixement dels altres. Això és el que ell va fer, una tasca desinteressada i moltes vegades altruista pels seus nens, aquells que avui, al llegir aquestes línies, el recordaran amb el mateix afecte que ell els tenia.