La boira

SR. DIRECTOR:

El dia s’aixecà com un més d’aquests dies de tardor; fresc, gris, melangiós... quan comencen a venir sembla que s’està millor al llit però, res!, ens hem d’aixecar: nosaltres, tal com el dia. Ho faig, encara, que amb una parsimònia, i espero que la meva vivència avui no sigui del mateix color que veig, un gris gens engrescador. Miro per la finestra i tinc el meu primer contacte amb l’exterior, dins de casa no t’adones del que t’espera fora. O sí, per l’experiència que tens de dies anteriors en què has passat pel mateix tràngol. A dins, la casa encara conserva la calor natural o artificial, la calor de les persones que hi conviuen i de les coses que acompanyen per fer la vida més fàcil. La finestra m’ha tornat a la realitat, els vidres molls et fan veure la diferència dins-fora. Quan mires al carrer moll, també, sents el xip-xap que fan els cotxes, i, quan de les seves llums esmorteïdes segueixes el camí, aquest és calmós, adormit, sense arriscar-se a una frenada sobtada en aquest paviment relliscós, brut dels mateixos cotxes, de brutícia de les escombraries i de les fulles caigudes dels arbres, que molles en aquesta època fan patinar a la carretera i a les voreres. Aixeco els ulls, amb prou feines veig la paret de la casa que tinc davant. La boira, aquesta companya que mai et falta a la tardor i hivern lleidatà, no deixa que la pugui veure. Sols en una certa diversitat de tons del mateix color gris endevines que on veus el gris morat allí hi ha la paret, on hi ha una finestra amb la persiana abaixada veus un gris esblanqueït i en una finestra oberta un gris més fosc. La tardor és el regne del gris, fins i tot en la roba de la gent sembla predominar aquest color. Som les persones més grises en aquest temps? No vull pensar-ho, no ho vull ésser, però a vegades no pots evitar que aquesta sensació t’envaeixi, i ara encara més. Miro cap a dalt, on les diferents tonalitats es dilueixen formant un sol color: el gris. Decidit! Em vestiré amb colors vius, colors que trenquin el domini d’aquest color tardorenc i hivernal, colors que mantinguin la il·lusió d’unes altres estacions més alegres i que arribaran tard o d’hora. Sobretot si ens sabem mantenir fidels al nostre somni.