L'abstenció d'ERC
Jordi Latorre, Eloi Bergós i Josep Ibarz.
Sr. Director:
L’abstenció d’ERC a la investidura del senyor Pedro Sánchez com a president del govern Espanyol ha generat un terratrèmol polític a casa nostra. Però hem de tenir clar que ERC té tot el dret a gestionar el suport rebut a les urnes i prendre els acords que cregui més oportuns. Tot i que jo, personalment, no ho comparteixi. Ara bé, per justificar aquesta abstenció no és necessari fer comparacions amb els pactes que feia aquella vella coalició de CiU dirigida pel President Pujol i desapareguda ja fa uns 10 anys.
No es poden fer comparacions i menys fer discursos simplistes o populistes sobre els pactes realitzats entre els anys 80 a 2011. La situació política era força diferent. En aquells anys es tractava de desenvolupar un Estatut d’Autonomia bloquejat per Felipe González, entre els anys 1983 a 1996. Recordem com el PSOE, amb el senyor José María Calviño, va intentar aturar la creació de TV3 i Catalunya Ràdio, o la LOAPA –Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico– pactada en la UCD i el PSOE per frenar Catalunya, principalment, i el “café para todos”.
Seria el 1993, amb la pèrdua de la majoria absoluta del PSOE, que CiU aconsegueix els primers beneficis per a Catalunya, com ara la gestió d’alguns impostos o el 15% de l’IRPF amb topall. El pacte més important de desenvolupament polític per a Catalunya seria el pacte del Majestic, per molt que ERC el vulgui utilitzar per destruir la imatge del President Pujol. La cessió de l’IRPF passà al 30%, i sense topalls, i això garanteix a la Generalitat augmentar força els seus ingressos, la supressió del servei militar obligatori, la substitució de la guàrdia civil de trànsit pels mossos en les carreteres catalanes, etc... coses per fer país. Ara parlem dels pactes d’ERC per fer Zapatero PSOE president dos cops (2004 al 2008). Què va aconseguir ERC per a Catalunya? La resposta és res de res més enllà dels tripartits a Catalunya.
Però ara vivim un altre escenari, almenys alguns així ho pensàvem. Els fets de l’1 d’octubre, els presos polítics, els exiliats, un president de la Generalitat inhabilitat, el PSOE tanca les oficines catalanes a l’estranger, tenim més militars que mai, més policia que mai a Catalunya etc... i ERC dóna suport, un cop més, al PSOE, i molt em temo que també serà a canvi de poca cosa subtancial més enllà de fer bullir l’olla o un tercer tripartit. Si no, temps al temps.
