La fotografia de la vergonya

SR. DIRECTOR:

En la portada del SEGRE del dimarts dia 29, hi havia la fotografia del ple del Parlament de dilluns passat, que mostrava com els diputats d’ERC es quedaven asseguts, tret d’alguna excepció, mentre els de JxCat aplaudien el President Torra després de saber-se la seva suspensió com a diputat.

Crec que hauria estat escaient que, en el peu d’aquesta foto hi hagués anat el text de la carta al director, curiosament publicada el mateix dia, d’en Xavier Munt, un històric dirigent d’Esquerra de la Seu que anunciava la seva baixa del partit i descrivia el funcionament actual d’ERC. Parlava de ganivetades per l’esquena, del blindatge de les estructures de poder per protegir els seus privilegis i com des de Barcelona es marquen les directrius del territori. Aquesta instantània n’és la prova. És l’evidència que la baralla partidista s’avantposa a la batalla per la independència, i per això és ofensiva per a la gent que no tenim interessos partidistes i que, des del 2010, hem sortit al carrer tantes vegades com se’ns ha demanat, ens hem rascat la butxaca per la caixa de solidaritat i pel que fos necessari, vam posar la cara (i la part del cos que fes falta) el famós 1-O (algú se’n recorda “del mandat de l’1-O”?)... I tota aquesta gent, que som els seus votants, què hem reclamat de manera reiterada? Unitat. Però es veu que les parets del Parlament són massa gruixudes perquè hi arribi el clam. En aquesta fotografia de la vergonya, que ha tingut molta difusió a les xarxes, gairebé al centre es veu el diputat per Lleida i alcalde d’Agramunt, el meu poble, que és un dels que va romandre assegut i amb cara de pomes agres. Des d’aquí li vull dir, amb tota l’educació, però també amb tota la contundència, que no em representa. Qui sí que ho fan són els presos, especialment en Jordi Turull, que en la seva compareixença de dimecres al Parlament va comminar els diputats a no donar aquests espectacles lamentables. Tant de bo els il·lustres diputats els facin més cas que a nosaltres. Ja entenc que ha de ser difícil governar amb l’espasa de Dàmocles de la repressió xiulant-te constantment al clatell, però si no se’n volen assumir les conseqüències sempre es pot fer un pas al costat.

Winston Churchill, abans de la 2a Guerra Mundial, va dir: “Us van deixar escollir entre deshonor i guerra. Vau escollir deshonor i ara també tindreu guerra.” Doncs això, canvieu “guerra” per “repressió” i comproveu com aquesta sentència és ben vàlida. I ara, eleccions, i per uns dies trauran el Sant Cristo gros de la independència i de l’1 d’octubre, i del mandat democràtic...la qüestió és si nosaltres, a l’hora d’anar a votar, ja haurem après la lliçó.