Qui és més 'llorón'?

SR. DIRECTOR:

Que els agricultors som uns llorones, va dir l’economista Gonzalo Bernardos a La Sexta fa uns dies. Som tan llorones que portem 5 anys de pèrdues i no ens han esmentat pels mass media fins ara, quan ens han dit llorones.

Que la fruita de Lleida va “fenomenal”, diu Bernardos. Potser es pensa, des del seu punt de vista d’economista, que els quasi 3 € que paga al supermercat són per al productor. La fruita de Lleida va tan bé que molts estan pensant a arrencar, si no ho han fet ja, a canviar d’explotació o directament a arruïnar-se, encara que això últim ja no és una decisió a prendre. Que als pobles hi ha 4 cooperatives perquè la gent es porta “a matar”, diu. Potser en lloc d’economista hauria de ser relacions públiques, que es coneix tots els pobles del país, la seua gent i història fins al punt de saber quantes cooperatives hi ha a cadascun i per què.

Que els pagesos hem de muntar una cooperativa com el Grup Guissona, diu el susdit. És curiós que el millor model cooperatiu sigui el d’una societat anònima. Se li ha vist una mica el llautó, a aquest economista, defensant models de negoci que requereixen inversions inassumibles per les explotacions familiars del país, rebent quantitats ingents de diner públic a fons perdut i engolint els petits i mitjans productors. Aquest és el model que defensa un economista? El de la rapinya i la picaresca? Perquè, no ens enganyem, les grans fortunes, sospitosament, sempre acaben rebent un “petit” impuls de les institucions. Ja quedaria prou ridícul que un economista i professor d’universitat digués aquestes coses (i amb la prepotència amb què les va dir) al bar, però la realitat supera la ficció i ho va dir per TV. Els pagesos “plorem” perquè amb prou feines podem pagar l’SMI; els propietaris de grans negocis com l’esmentat ploren perquè poden, però no el volen pagar (ja no parlem d’impostos). Qui és més llorón?