Voluntariat i empatia: la Banqueta de Juneda

Sr. Director:

Voluntariat: “Fet de col·laborar com a voluntari en un treball social concret” (Enciclopèdia Catalana). Tinc la sort de viure en un poble inquiet, on força gent està involucrada en alguna/es de les moltes associacions i entitats que desenvolupen la seva activitat en diferents àmbits, sobretot en el cultural i esportiu, de Juneda. Una d’aquestes associacions, de les de més solera del teixit junedenc, és La Banqueta, fundada el 1991 amb l’objectiu principal de vetllar per la conservació del Patrimoni Natural i la millora mediambiental de Juneda, especialment del parc arbrat a l’entorn de la 4a séquia del Canal d’Urgell, que discorre pel nostre terme municipal. Aquest tram arbrat d’una de les séquies principals de la xarxa del Canal d’Urgell, segurament l’obra d’infraestructura hidràulica més important de Catalunya fins al segle XX, ha estat llargament fotografiat, dibuixat, pintat, caminat, cavalcat, descrit, glossat en vers i prosa... en definitiva, gaudit pels junedencs i per gent de fora vila. En aquest procés de conservació i millora, la figura de La Banqueta és absolutament clau.

Ho és, en bona mesura, gràcies a les accions constants que els voluntaris/es de l’associació hi han dut a terme tots aquests anys. L’ecologisme sempre ha estat present en la meva vida, però ha estat sobretot els darrers anys en què he intentat ser més partícep i actiu d’aquesta consciència. En bona part fou arran de cofundar la Pedals del Canal d’Urgell i conèixer altres trams de canal d’arreu de la plana de Lleida, quan t’adones del tresor que tenim a Juneda.

Poquets, per no dir cap, tenen la bellesa i l’encant de la banqueta de Juneda, i així també ens ho fan saber els ciclistes vinguts arreu de l’estat que ateníem i atenen a la ruta. La màgia dels 9 salts, el corriol entre els arbres que salvaguarda del sol a l’estiu i que dóna paisatges de postal a la tardor, la remor d’aigua als salts de la segona i primera màquines… quelcom que sempre hem pogut gaudir amb plenitud gràcies, en bona part, a la tasca de la Banqueta i que a vegades em fa la sensació que es valora més aviat poc. Sí, poc. Quanta gent hi va a caminar, a passejar el gos (sempre lligat per respecte als altres usuaris), en bicicleta, a córrer, amb els nens... alguns cada dia... i quanta poca gent que hi ha a les trobades! Inclús em sembla baixa encara, tot i que hagi augmentat els darrers anys la quantitat de socis que té l’associació, quan el preu no supera els 10 € anuals i es fa una tasca de la qual gaudeix tanta gent! Molts hi caminen a la Lluna i la Banqueta de l’agost, i la sensació és que pocs valoren que ho puguin fer sense esquivar branques o xutar deixalles. El voluntariat és compromís i solidaritat.

Quan hi vaig no espero obtenir res més que el goig de saber que estic posant el meu humil granet de sorra a la seva conservació. Els valors que es transmeten són molt interessants també per a una mainada fortament amenaçada per l’emergència climàtica que ha d’entendre que només des del respecte a la natura hi haurà futur.

Per això aplaudeixo el projecte Banqueta Xics, que va més enllà de l’activitat de l’Hora del Conte o de la Festa de l’Arbre. Amb respecte i sense acritud, quan us trobeu un grup de voluntaris que hi treballen sigueu empàtics, no arrugueu el nas, saludeu i, si us surt, doneu-los les gràcies. Ah! I si us ve de gust, poseu-hi també el vostre granet de sorra, ja veureu com us anirà bé per la vostra pau interior i salut mental. Gràcies, Banqueta, i llarga vida! Norbert Herrera Barru fet