Alcarràs i el seu deute

SR. DIRECTOR:

No m’agrada parlar d’herències ni m’agrada parlar del passat excepte si és per recordar la nostra història o els nostres millors records, però malauradament sento la necessitat d’explicar als veïns i veïnes del meu poble el perquè d’aquest endeutament i aquestes acumulacions de factures. Alcarràs ha viscut en una bombolla i en un augment permanent de la despesa corrent per part dels seus governants, preocupats a treure rèdit electoral sense ser realistes ni pensar en l’herència estructural que deixaven al poble d’Alcarràs. Per buscar una disculpa, sense treure responsabilitats, crec que no van ser conscients que estaven creant un monstre que tard o aviat col·lapsaria. Perjudicant el desenvolupament d’un poble i el bon manteniment de les estructures creades al llarg dels anys. Aquesta herència va acompanyada d’un augment de despesa en el capítol de personal, elaborat en vigílies electorals. A aquest fet hem de sumar l’augment de la despesa a base de la creació de serveis no obligatoris. Aquestes circumstàncies, si no posem mesures, ens hipotecaran tota classe d’inversions i manteniments per tal de millorar la vida de la ciutadania amb serveis obligatoris, com per exemple el cementiri nou, acabat de construir. Un dels serveis mínims que per descomptat ha de donar qualsevol ajuntament. L’única manera de superar els entrebancs serà retallar l’estructura de despesa. Amb l’equip que encapçalo, posarem treball, esforç i dedicació per tal de tornar al camí correcte, intentant causar el mínim de molèsties a la totalitat de veïns i veïnes d’Alcarràs.