Cadenes alimentàries: defensar la pagesia

SR. DIRECTOR:

Murs i cadenes físics i mentals existeixen en economia, agricultura i medi ambient. A banda de l’egoisme ara imperant, existeix una harmonia universal on tot acte té conseqüències i el que passa a qualsevol lloc repercuteix en altres. Les cadenes alimentàries i un ecosistema són exemple que en trencar-se un esglaó a la cadena tot queda afectat, com el progressiu empobriment d’una pagesia indignada amb l’avarícia de certs sectors intermediaris de la gran distribució, que fan malbé la cadena alimentària entre el sector primari i el consum a l’imposar preus molt per sota dels costos de producció i abusius per a la gent, tot i reiterar-nos que som a un sistema de lliure mercat on qualsevol demanda de preus justos es considera marxisme perillós. L’agricultura és el cor de la nostra economia i representant de l’Espanya (i la Catalunya) buidada, ara emmalaltida amb risc d’infart econòmic, entre l’abandó governamental de la part darrera del país (i la que ens alimenta), la inseguretat davant la delinqüència, la pèrdua de sobirania alimentària, etc. Per compromís territorial cal una regulació a preus justos per a tothom, fomentar el consum i els negocis locals a quilòmetre 0, recuperar la nostra sobirania nacional i alimentària, major presència policial amb la recuperació i regulació efectiva de la figura dels sometents, etc. Si hienes i voltors ocupen l’últim esglaó de la cadena alimentària al medi ambient, quines raons podem donar al final de la cadena alimentària quan una altra mena de hienes i voltors en forma de sectors polítics (a banda intermediaris econòmics) volen acaparar les protestes per arrencar vots quan mai han mirat de defensar el camp? Ara el color de l’esperança s’obre camí en forma de llaç verd (enmig de tants llaços grocs, carbassa i demés). Simbolitza la demanda de preus justos per a l’agricultura i més tractors trepitjaran l’asfalt aquests dies. Perquè ho mereixen. Fent cadenes de favors i cuidant totes les cadenes alimentàries potser podrem trencar altres cadenes i presons sense parets, incloses les cadenes de l’odi, cadascú amb llibertat de carregar-les mentre no obligui a carregar-les als altres. Veurem.