Família Esteve

Sr. Director:

Un dels records de petita és pujar al cotxe de línia de l’Alsina Graells per tornar al poble i esperar que pugés un senyor alt, amb els ulls molt grossos i una mica encorbat, suposo que pel pes dels diaris i revistes del moment. Caminava pel passadís venent el seu producte per guanyar-se la vida i la de la seva família. I ara, els fills dels Esteve tanquen el negoci. Durant molts anys hem anat comprant la premsa i diferents revistes, als nostres néts els oferien sempre piruletes com a premi del petó que feien a la Dolors, al Miguel i a l’Eduard. Sempre atents amb els clients, els ajudaven a tots; sempre, amb una mirada amable, sabien en aquell mateix moment el teu estat anímic. Ara toca canviar de vida, cuidar-se el cos, les mans i l’ànima cansades de tan treballar. Acostumar-se a descansar més, a dedicar més estones a la família, a no mirar el rellotge i a aprofitar per fer uns dies de vacances (que no han pogut fer mai). Hem tingut la sort de trobar dos nebots que ja són de la família (ells ja ho saben).