Lleida i els seus problemes quotidians...
Un dels arbres que van morir l’any passat va ser aquest castanyer que van trasplantar davant l’estació.
Sr. Director:
Fa setmanes que la Paeria va xifrar en la seva estadística d’aquest any que més de mil arbres van morir l’any passat a Lleida. La veritat és que no deixa de ser alarmant i preocupant. El que no se sap és si va ser per falta de manteniment, per desídia en el reg, o per alguna malaltia que hagi afectat la massa arbòria de la nostra estimada ciutat.
Per donar un exemple evident: un bonic castanyer que va ser trasplantat davant de l’estació de trens va morir al cap de pocs mesos. Per sort, la Paeria ja ha anunciat fa setmanes una campanya de plantació. Esperem que aquesta vegada els resultats siguin altament positius. Seguint amb les tasques de manteniment, sembla que s’han pres seriosament la realització d’obres en el marge dret del nostre estimat riu Segre, que ja fa temps que el seu deteriorat camí va empitjorant pel seu mal estat i per la seva anàrquica vegetació i males herbes.
De passada, facin una neteja exhaustiva de les prestigioses rates lleidatanes, famoses en el món sencer, ja que més aviat semblen conills de camp. Moltes d’elles es deixen veure, sense cap rubor. No sé si hi ha un pla per a la seva eradicació. Tinguin en compte que la seva possible mossegada és símptoma de poder contreure malalties altament perilloses per a l’ésser humà. I una altra cosa molt important: el nou consistori de l’Ajuntament hauria de pressionar molt en les altes esferes perquè el nou AVE barat, per dir-ho d’una altra manera, l’AVLO, pari a Lleida i que no sigui Saragossa una estació intermèdia, perquè es poden donar circumstàncies com que hi hagi persones que se’n vagin a Saragossa per agafar l’AVLO per anar a Madrid, ja que fins i tot així els pot sortir una mica a compte.
Però aquesta no és la solució, ni a curt ni a llarg termini, ja que molts lleidatans poden veure que el Tren d’Alta Velocitat barat els serà molt més econòmic per anar a la capital del Regne perquè, no ens enganyem, l’AVE continua sent un luxe molt car per a molts de nosaltres, que no ho podem assumir a conseqüència dels seus alts preus. Doncs res, posem-nos a la feina... I com bé va dir Paul Bocuse, xef francès impulsor de la Nouvelle Cuisine: “Es necessita poc per fer les coses bé, però menys encara per fer-les malament...”
