El sexe dèbil

SR. DIRECTOR:

Surto de gimnàstica i saludo la Laia, que em mira i em diu que faig mala cara i que m’hauria de maquillar. Tinc 5 trucades del pare i 3 missatges preguntant-me on sóc, que és tard i que ja hauria de saber que pateix si torno de nit sola. Just quan clico per respondre m’entra una trucada de ma germana. Diu que tornarà tard, que ha anat a sopar amb amics i que avisi els pares si pregunten per ella. Té un any menys que jo i no entenc per què té tanta llibertat i no ha d’aguantar els sermons del pare sobre tornar a casa tard. Quan penja li contesto dient que acabo de sortir i que agafo l’autobús per tornar. Arribo a la parada, on trobo dues noies assegudes amb les cames obertes que ocupen gairebé tot el banc i m’assec creuant les meves per ocupar el mínim d’espai possible. Una em repassa de dalt a baix i diu alguna cosa, però ignoro el seu comentari sense apartar la mirada del mòbil mentre rellegeixo la conversa amb el pare. Passen 10 minuts i l’autobús no arriba i, incòmode pels comentaris de les noies, decideixo aixecar-me i caminar. Diuen alguna cosa del meu cul quan m’allunyo, però el costum fa que no hi posi gaire atenció. Arribaré tard i el pare em renyarà, així que decideixo enviar-li un missatge. Al cap de poc sona el mòbil i el sento, a l’altra banda, dient-me preocupat que li enviï la ubicació per venir-me a buscar, però ja estic a punt d’arribar a casa i li dic que no es preocupi. Em diu que vagi amb compte i em recorda, una altra vegada, la por que va passar el Joan quan una setmana enrere dues dones van acorralar el seu fill a l’entrada de casa. Penjo tot accelerant el pas i, per fi, arribo al portal. Hi ha una noia recolzada a la porta que alça el cap i em mira mentre m’apropo i la sang se’m glaça. Agafo fort les claus, les introdueixo al pany i entro a casa. Per sort, no m’ha dit res. Veig el pare baixant les escales i m’abraça tot dient: “Quin patir, Marc, sort que ja ets a casa.” Et sembla normal? Doncs a l’inrevés tampoc no ho hauria de ser.