Minimalisme

SR. DIRECTOR:

Darrerament hem sentit a parlar molt del canvi climàtic i, en certa manera, pot arribar a semblar tediós tornar a insistir sobre aquest tòpic. Tots som conscients de les mesures que hem de prendre per reduir els efectes de l’escalfament global al nostre planeta, però molts cops ens pot semblar que no depenen de nosaltres, que estan en mans dels governs. Hi ha una adolescent, de la qual tots hem sentit parlar: Greta Thunberg, que s’ha proposat lluitar contra el canvi climàtic i està dedicant part de la seva vida a fer-ho. Però no tots som Greta. Jo no puc deixar-ho tot i dedicar-me a recórrer el món per donar a conèixer la meva opinió sobre el tema. Però això no vol dir que m’hagi de quedar de braços plegats. Fa poc vaig sentir a parlar del minimalisme. El minimalisme sorgeix com un corrent artístic que només utilitza elements mínims i bàsics. Per extensió, al llenguatge quotidià s’associa tot allò que s’ha reduït a l’essencial i que no presenta cap element sobrant o accessori. La meva mare ens ha ensenyat que la felicitat depèn del que som i del que fem i no del que tenim. Molta gent creu que la felicitat es pot comprar: mansions, cotxes, articles de luxe... Felicitat momentània per suplir mancances que no es poden adquirir amb diners. La conseqüència més immediata de deixar de consumir el que no necessitem és que estalviem diners que podem invertir a fer activitats que ens fan feliços. Però, si anem més enllà, ens adonarem que consumint menys podem contribuir a salvar el planeta. Penseu en la contaminació que produeixen les fàbriques, els mitjans de transport que s’utilitzen per distribuir els productes, els recursos d’energia, aigua i materials emprats en la seva producció, l’etiquetatge i empaquetat, etc. El minimalisme, a més d’apostar per reduir el nombre de possessions, proposa l’ús d’articles de segona mà. Com he dit abans, jo no sóc Greta, però també tinc un paper important en aquesta lluita.